11/02/1924 
Noticias
Un error de càsting en una proposta molt clàssica
És ben poc habitual que els grans clàssics grecs treguin el cap a la cartellera de Barcelona (l’últim em sembla que va ser l'Èdip dirigit per Oriol Broggi al Romea amb Julio Manrique de protagonista el 2018). D’aquí ve l'expectació al voltant de la proposta de Carlota Subirós, que ha reunit en un espectacle les tres tragèdies de Sòfocles en l'ordre natural dels esdeveniments i no de l'escriptura, ja que Èdip a Colonos, la menys representada arreu, és l'última però s’acobla perfectament entre les dues més sovintejades: Èdip rei i Antígona. S’acobla però queda clar el seu menor interès i la seva falta de teatralitat en relació amb la magnífica contundència de les altres dues.
La profecia del 'Com si fos ahir'
L’endemà mateix del Sant Jordi més al·lèrgic, on fins i tot les farmàcies van fer caixa gràcies a la venda d’antihistamínics i calmants per a la gola, el Com si fos ahir ens va oferir una seqüència sorprenent. Una mena de profecia com les de Nostradamus i que consagra els guionistes de la sèrie a l’Olimp dels vaticinadors i endevins més oportuns. Es tracta d’una escena en què l’Ivan (Roger Coma) passeja per un parc amb en Kilian (Albert Prat), un jardiner expert amb qui està començant una relació. S’estan coneixent, i en Kilian l’il·lustra sobre arboricultura en aquesta fase de seduir-se i compartir les seves passions. Li explica: “L’arbre barceloní per excel·lència és el plàtan d’ombra. Als anys seixanta no sabien plantar res més. La gràcia és que creixen molt de pressa i fan molta ombra, però també embruten molt. Les fulles, les boletes aquelles que la gent odia bastant... De fet, en algunes ciutats ja els estan començant a substituir perquè provoquen moltes al·l
El govern de Trump vol recuperar els escamots d'afusellament
El departament de Justícia dels Estats Units considera que el país hauria de recuperar els escamots d'afusellament com a mètodes d'execució per als delictes federals més greus, juntament amb altres pràctiques, com l'asfíxia amb gas. És el que es desprèn de l'informe publicat aquest divendres pel ministeri, que assenyala les dificultats actuals per aconseguir els fàrmacs necessaris per a les injeccions letals.
La ruta d'un vaixell romà s'ha pogut reconstruir gràcies al pol·len
Dels romans en sabem moltes coses, perquè van deixar una extensa documentació que en relata sobretot les gestes, les intrigues dels emperadors i la vida quotidiana dels mortals corrents. Una enorme quantitat de vestigis arqueològics, tant a terra ferma com al mar, també han posat al descobert tot allò que van construir i els avenços tècnics que van aconseguir. Amb la bioarqueologia, fins i tot es pot saber amb precisió quins materials feien servir perquè les embarcacions fossin com més impermeables millor i on les van construir i reparar. I entrar en detalls molt específics com els que ha revelat un nou estudi publicat a Frontiers in Materials, amb investigadors de França i Croàcia, que analitza el recobriment d'una embarcació romana (anomenada Ilovik–Parzine 1), que es va enfonsar fa aproximadament 2.200 anys davant la costa del que avui és Croàcia.
Indra es desploma un 8,6% pel veto de la Xina i l'amenaça d'expulsió de l'OTAN
Cop de timó brusc per a Indra a la borsa espanyola, que s'ha convertit en el valor més castigat de l'Íbex-35 aquest divendres en una sessió marcada pel vermell generalitzat, on el selectiu de referència a Espanya ha cedit un 1,09% fins als 17.691,30 punts. Després de setmanes de calma i creixement sostingut pels contractes del Fons Europeu de Defensa, la companyia tecnològica i de seguretat ha viscut una jornada de pànic que ha fet caure els seus títols un 8,59%, situant-los en els 47,68 euros.