17/06/1915 
Noticias
ERC rebutja el gest d'illa i manté el veto als pressupostos
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer un gest amb ERC per intentar aplanar el camí als pressupostos i, de fet, tot estava encaminat perquè els republicans s'asseguessin a negociar els comptes en els pròxims dies. El partit d'Oriol Junqueras, però, considera que el compromís d'Illa no és suficient i que no es donen les "condicions necessàries" perquè el govern espanyol traspassi la recaptació de l'IRPF, la condició sine qua non que els republicans havien posat per negociar pressupostos. Tal com ha avançat El Periódico i ha confimat l'ARA, aquest és el missatge que Oriol Junqueras traslladarà aquest matí a l'executiva i, posteriorment, al consell nacional.
Gustavo Dudamel felicitant els músics i els cantaires després del primer concert de la 'Missa solemnis' amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música
La novel·la com un gran teatre d'idees i passions
Almenys durant tota la seva llarguíssima primera part, El príncep negre, d’Iris Murdoch (Dublin, 1919-Oxford, 1999), fa pensar en una inversió de la premissa del Tot esperant Godot de Samuel Beckett. Així com Vladimir i Estragó es passen l’obra sense moure’s d’on són perquè esperen en va algú que no arriba, Bradley Pearson, el protagonista de la novel·la de Murdoch, inspector d’Hisenda jubilat, escriptor ambiciós però ple de manies, complexos i frustracions, passa més de tres-centes pàgines volent escapar-se al camp per consagrar-se a escriure l’obra mestra que porta anys volent escriure, però no aconsegueix anar-se’n perquè una cadena d’incidents en què estan involucrats amics i familiars li ho impedeix. Al Godot no arriba ningú; aquí, en canvi, arriba tothom. Tot plegat dona a la novel·la un aire i un ritme de frenètic vodevil tragicòmic o de comèdia d’embolics sofisticada, amb constants anades i vingudes, situacions dramàtiques abordades amb seriositat i també amb humo
Vox pesca entre el moviment anticatalanista dels Països Catalans
Les eleccions aragoneses han evidenciat un acostament del líder de Vox, Santiago Abascal, a almenys un alcalde del Partit Aragonès (PAR), el de la localitat de Fanlo, Horacio Palacio. Una aproximació que es va traduir en un vídeo promocional en plena campanya electoral i en la victòria de l'extrema dreta al municipi (dinou vots i el 36,5% dels sufragis, quan el 2023 només n'havien obtingut dos, més dels que es van emportar aquest cop els regionalistes, que van mantenir un dels vint vots de fa tres anys). Tot i que teòricament l'objectiu de Vox és suprimir les autonomies, no és un fenomen estrany que busqui aliances en els moviments pretesament regionalistes, també al País Valencià i a les Illes Balears. En els tres territoris hi ha com a denominadors comuns la ideologia i l'anticatalanisme furibunds, amb el rebuig als Països Catalans i la llengua catalana.
És Ada Colau el revulsiu que busca Sumar?
El debat sobre els fronts amplis ha sacsejat l'esquerra des que Gabriel Rufián el va posar sobre la taula. La proposta va enganxar els comuns treballant en reunions discretes per reeditar la coalició a l'esquerra del PSOE amb Esquerra Unida, Més País i Sumar, després que la marca de Yolanda Díaz perdés força arran de les successives patacades electorals i la guerra que li ha declarat Podem. Amb la nova coalició, fonts de Comuns asseguren que la formació catalana tindrà "més protagonisme" en el nou projecte, que planteja més "horitzontalitat" entre els partits integrants ara que no hi ha un referent a escala espanyola, com ho va ser Podem fins al 2019 o Sumar en el seu llançament. L'objectiu encara és poder trobar una "fórmula guanyadora" per reeditar el govern de coalició i evitar-ne un de PP i Vox.