29/06/1915 
Noticias
La vida secreta d’Al-Assad a Moscou: enganxat als videojocs i custodiat per espies
Durant mesos, el dia a dia de l’expresident sirià, Bashar al-Assad, a Moscou ha estat un misteri. El dictador va fugir del seu país el 8 de desembre del 2024, mentre els rebels entraven a Damasc i posaven fi a més de cinquanta anys de dinastia familiar dels Assad al poder. Al cap d’unes hores, es va saber que Vladímir Putin li havia concedit asil polític, però des d’aleshores ningú l'ha vist ni se n'ha sabut res. Fins ara, que una investigació del diari alemany Die Zeit ha aportat una mica de llum sobre la nova vida d’aquest autòcrata acusat de crims contra el seu poble.
“No és necessari que l’humà hagi arribat a tots els fons marins per haver-los danyat”
Al sud-oest de Pilos, a Grècia, es troba el punt més profund del mar Mediterrani, a l’anomenada fossa Calypso. Concretament, són 5.267 metres que separen la superfície del punt més profund. El paisatge d’un desert inhòspit enfonsat en la foscor del mar seria l’escenari més previsible, però l’equip de l’investigador Miquel Canals ha comprovat que hi ha presència humana fins i tot al punt més profund del Mediterrani. Restes de bosses d’escombraries, llaunes i ampolles de plàstic són alguns dels rastres que ha identificat un submarí tripulat que ha baixat a la fossa amb l’ajuda d’una tecnologia pionera.
L'altre cas judicial que empaita Ayuso
¿Un diputat hauria de poder mantenir-se en el càrrec mentre és investigat per corrupció? És la "reflexió" a la qual va convidar aquesta setmana el jutge del Tribunal Suprem que investiga José Luis Ábalos. Ara bé, el de l'exministre de Transports socialista no és l'únic cas que genera aquesta pregunta. L'oposició a l'Assemblea de Madrid fa temps que n'assenyala un altre que toca de prop Isabel Díaz Ayuso. És el d'Ana Millán, la número tres del PP de Madrid, que no només és diputada popular a la cambra autonòmica sinó també la seva vicepresidenta, i que manté aquestes responsabilitats mentre té una investigació en marxa per corrupció.
Les paraules que no toquen: polèmica arran de 'Difamació'
Fa unes setmanes vaig escriure un article lloant el meu amic i editor Ignasi Moreta. El va compartir a la xarxa abans coneguda com a Twitter, però va adduir que m'encegava l'amistat. No puc estar-hi més en desacord, i ho explicaré amb un exemple. L'any passat, Oriol Pérez Treviño va escriure una crítica sobre el meu assaig Honraràs pare i mare, publicat per Fragmenta, a la qual vaig respondre amb un article en aquest mateix espai, en considerar-la misògina, pel cap baix. L'Ignasi em va fer saber que creia que la meva rèplica era infinitament més cruel que l'article original i que, per aquest motiu, ni la compartiria a les xarxes ni la penjaria al web de l'editorial, mentre que la crítica de Treviño, sí. Em va semblar injust i inadequat, però, malgrat això, continuo valorant-lo com a amic i editor (val a dir que és una situació ja esmenada, i el meu article també figura ara al web de l'editorial).
"Era un lloc per trinxar homes": el relat d'un pres palestí alliberat per Israel
A la presó es va aprimar 20 quilos. El colpejaven, li impedien dormir, gairebé no li donaven menjar. “Picaven a les portes, ens enlluernaven amb llums a la cara, ens obligaven a estar dempeus durant hores. T'oblidaves de si era de dia o de nit. Era un lloc pensat per esclafar-te la moral i el cos". Abdullah Saleh, de 27 anys i enginyer tècnic, és un dels 1.968 palestins excarcerats dilluns a canvi de l'alliberament dels 20 ostatges israelians, segons l'acord d'alto el foc negociat pels Estats Units. L'ARA ha intentat entrevistar diversos palestins que van ser alliberats a Cisjordània, però no n'hi ha cap que hagi volgut parlar. L'exèrcit israelià els ha amenaçat amb represàlies contra ells i les seves famílies si parlen amb la premsa. Saleh, que va ser alliberat a Gaza, és l'únic que ha volgut donar el seu testimoni per telèfon. Aquest és el seu relat.