18/06/1908 
Noticias
Una rosa amb espines: l’Espanyol es dessagna a Vallecas
Com ja és habitual cada 23 d'abril, l'Espanyol va regalar roses blaves a totes les sòcies que van acostar-se al seu estand de Rambla Catalunya. També a Madrid, als aficionats periquitos desplaçats a Vallecas, on el conjunt català va jugar amb la senyera i una rosa al pit. El que no els va regalar és una victòria, imprescindible per allunyar el fantasma del descens després, d’ara ja, quinze partits consecutius sense guanyar.
El dos i dos són cinc del trumpisme
La primera legislatura de Trump ja va començar amb una aberració lògica inquietant. La seva assessora en cap va intentar raonar que quan el president afirmava que la seva presa de possessió havia estat més concorreguda que la d’Obama —a pesar de les fotografies que evidenciaven clamorosament el contrari— era perquè ell treballava amb “fets alternatius”. Ara, el seu deixeble més avantatjat, Robert F. Kennedy Jr., propinava una coça encara més bèstia a la racionalitat. En una declaració parlamentària li preguntaven sobre aquell absurd matemàtic que havia deixat anar Trump en afirmar que estava abaixant el preu dels medicaments en un 600% (cosa que, si fos certa, voldria dir que aquell remei tindria un preu negatiu de cinc vegades el seu valor original; vaja, que el compraries i encara et pagarien una morterada). En comptes d’admetre que va ser un lapsus, Kennedy va deixar anar la següent perla: “El president té una altra manera de calcular els percentatges”. Sí, concretament una d’
Un altre Sant Jordi pletòric (i a prova d'al·lèrgics)
Sant Jordi ha desbordat Catalunya una vegada més amb la fórmula màgica que mai no falla: llibres per a tots els gustos —de l'exquisida premi Nobel Han Kang a joves autors enamorats de l'èxit, com ara Gil Pratsobrerroca, David Uclés i Inma Rubiales—, roses a preus que oscil·laven dels 4 als 25 euros i l'entusiasme encomanadís de milions de ciutadans que han sortit als carrers disposats a passar una bona estona.
Un estand de la Policia Nacional a la ciutat dels prodigis
Realment, Sant Jordi és com el capitalisme, que tot ho integra. A la rambla de Catalunya, entre estands de roses, ONG i partits polítics, ensopego amb un de la Policia Nacional, just per sota del carrer Mallorca. Noto un calfred i instintivament me n’allunyo. Diria que dels Mossos no n’hi ha: de moment se’ls ha donat la missió d’entrar de paisà en instituts de secundària. En un dia com avui, als polis catalans potser els tocarà recitar poemes que no incitin a la violència, sense dracs ni Sant Jordis, per alegria del Mendoza. Mentrestant, els polis de tota la vida reparteixen prospectes als nens a la rambla de Catalunya. Barcelona, en efecte, continua sent una ciutat dels prodigis.
Un home mata la dona i després se suïcida a Toledo
Una dona de 43 anys ha estat assassinada aquest dijous a Seseña, província de Toledo, a mans del seu exmarit, que s'ha suïcidat. L'home, de cinquanta anys, tenia antecedents per violència masclista, i segons l'agència Efe, tant ell com la víctima estaven en el sistema de seguiment VioGén però sense cap mesura judicial. La dona, de nacionalitat veneçolana, es deia Melissa i és la víctima mortal número 17 d'aquest any i la 1.360 des que el 2003 es comença el registre oficial a l'Estat.