22/04/1907 
Noticias
Un caçador blanc en un continent immens i indescriptible
A Com escriure sobre Àfrica i altres textos, un recull d’articles i de cròniques disponible en català a Eumo Editorial en traducció de Martí Sales, el periodista i escriptor de Kenya Binyavanga Wainaina (Nakuru, 1971–Nairobi, 2019) oferia una llarga llista de recomanacions als autors blancs occidentals sobre com escriure sobre el continent africà. La llista era sarcàstica: caricaturitzava els clixés ignorants, el reduccionisme tendenciós i el paternalisme hipòcrita i redemptorista amb què els blancs occidentals solem aproximar-nos a l’anomenat “continent negre”. La llista, a més, servia a Wainaina per reivindicar, implícitament, la complexitat vasta i riquíssima de l’Àfrica autèntica. Algunes frases de Wainaina: “Al text, tracta Àfrica com si fos un sol país. Un sol país on hi fa molta calor, hi ha pols i sabanes infinites amb ramats immensos d’animals i gent alta i prima que es mor de gana […] No t’emboliquis a fer descripcions detallades. Àfrica és gran: cinquanta-quatre
L'equip que farà sonar 'Els segadors' al cor de París
El proper 6 de juny 'Els segadors' sonaran al cor de París. Per entendre com hem arribat aquí cal estirar un fil que ens porta fins als anys de la Guerra Civil a l'Espluga de Francolí. Josep Guasch, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya que havia tingut càrrec a l'alcaldia, va fugir cap a França, on va acabar al camp de presoners d'Argelers, passant penúries a la sorra d'aquesta platja on tants republicans van ser internats. Uns anys més tard la seva dona i els seus fills s'hi van reunir i van fer arrels a Perpinyà. El Josep va fer de pagès, com havia fet a la Conca de Barberà. I un dels fills, de nom també Josep, destacaria com a jugador de rugbi tant amb la USAP de Perpinyà com amb el XIII Catalan, un equip que practicava una modalitat de rugbi a tretze, una versió d'aquest esport en la qual no es juga amb quinze jugadors. Diuen que quan el XIII Catalan va negociar el seu fitxatge, en Josep els va dir que tenia feina en una carnisseria i no tenia clar si podria entrenar. El club, doncs, va c
"Estic en contra dels bancs privats de cordó umbilical"
Kypros Nicolaides (1953, Xipre) és metge i professor al King’s College de Londres, des d’on ha liderat importants avenços en el diagnòstic prenatal i la prevenció i tractament de complicacions durant la gestació. Considerat un referent de la medicina fetal, entre les seves fites hi ha la creació del cribatge combinat per detectar anomalies cromosòmiques, com la síndrome de Down, i que s’ha convertit en l’estàndard internacional per al seguiment de l’embaràs. L’ARA entrevista Nicolaides a Barcelona, on ha recollit el XX Premi Internacional de la Fundació Dexeus Dona, un reconeixement a la seva trajectòria.
El nom més posat durant tres dècades
A Catalunya hi ha un nom d’home que ha encapçalat el rànquing de noms més posats durant tres dècades. Concretament, entre el 1990 i el 2009. Crida l’atenció, però, que abans del 1940 i fins al 1959 era un nom pràcticament residual. Per exemple, durant la dècada del 1940 fins al 1949 només es va posar una cinquantena de vegades; per tant, costa trobar actualment un avi que se’n digui, mentre que del 2000 al 2009 el van triar gairebé 15.000 famílies per als seus nadons. Estem parlant del nom de Marc, que el 25 d'abril celebra la seva onomàstica.
Els alcaldes busquen rivals
Queda poc més d'un any per a les pròximes eleccions municipals i en la majoria de municipis els partits ja estan movent fils per postular els seus candidats i configurar les seves llistes. A les quatre capitals catalanes bona part dels candidats ja han anunciat si repetiran i també s'han destapat els noms nous que entraran en la disputa municipal, però encara hi ha incògnites per resoldre.