19/06/1898 
Noticias
“No hauria sentit tant d’amor per la meva mare si ella no hagués emmalaltit”
Quan la directora Marta Matute (Madrid, 1988) tenia 18 anys, a la seva mare van diagnosticar-li una demència frontotemporal. Durant nou anys, tota la família es va bolcar en tenir cura de la mare, i aquella malaltia degenerativa es va convertir en el centre de les seves vides. A efectes pràctics, Matute va deixar de ser una noia normal de la seva edat. “Jo volia estar amb els meus amics, fer la meva vida, però la malaltia ho va arrasar tot –recorda–. D’alguna manera continues amb la teva vida, però dissociada”. Matute no parlava amb els seus amics de la situació i fins i tot ho amagava, però ja intuïa que tard o d’hora acabaria “fent alguna cosa” amb aquella experiència. I així ha sigut: Yo no moriré de amor, la seva opera prima, que arriba als cinemes aquest divendres després de triomfar al Festival de Màlaga amb tres premis (Bisnaga d’Or a la millor pel·lícula, millor actriu i millor actor de repartiment) que la perfilen com a primera gran sorpresa del cinema espanyol del 2026.
Espanya promet a la UE que avaluarà la tarifa regulada de la llum
Brussel·les manté en el punt de mira la tarifa regulada de la llum –a casa nostra coneguda tècnicament com a PVPC (preu voluntari del petit consumidor)– i que tenen alguns estats membres, entre ells l'espanyol. De fet, l'any 2023 el govern espanyol ja va entomar una reforma d'aquesta modalitat del rebut de la llum perquè l'executiu comunitari ho exigia. L'executiu de Pedro Sánchez, però, en fa una defensa ferma, sobretot en un context de tensió dels preus energètics com l'actual, si bé s'ha compromès amb la Comissió Europea a elaborar un estudi "amb profunditat" per analitzar el seu funcionament i competència, tal com exigeix la normativa europea i ha confirmat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dimarts.
Rússia llança un dels atacs més mortífers a Ucraïna tot i l'alto el foc anunciat per a aquest cap de setmana
Vladímir Putin té una data marcada al calendari. A Moscou es commemora el Dia de la Victòria i, per por d'atacs de drons ucraïnesos contra la desfilada, va anunciar un alto el foc unilateral a Ucraïna pel 8 i el 9 de maig. Però, mentre el dia no arriba, les seves forces aèries han continuat bombardejant Ucraïna, i aquest dimarts han llançat un dels atacs més mortífers de l'any. Les diverses ràfegues de projectils i drons que han disparat arreu del país han deixat almenys vint-i-dues persones mortes. El més greu ha tingut lloc a Zaporíjia, on n'han mort dotze.
Per què és impossible accedir als noms dels torturadors franquistes?
Fa uns dies el diari alemany Die Zeit posava a l'abast dels seus lectors un cercador en línia que permet trobar en qüestió de segons si hi ha algun nazi a la família. A l’estat espanyol s’està molt lluny de poder fer res semblant. Des de fa anys, diferents investigadors, historiadors i familiars de víctimes del franquisme han fet instàncies i denúncies perquè el ministeri de l’Interior s’ha convertit en un mur insalvable per accedir a la documentació. Alguns, fins i tot, han tirat la tovallola i han hagut de deixar de banda la tesi doctoral.
Breu reculada dels ruixats demà: on plourà els pròxims dies?
Els xàfecs i les tempestes han tornat a caure de forma molt irregular en diverses comarques aquest dimarts, però allà on han aparegut han deixat patacs d’aigua i calamarsades que ho han deixat tot momentàniament ben emblanquinat, com ara a la ciutat de Terrassa. Els ruixats han estat molt irregulars, i els més destacats han afectat sobretot punts del prelitoral, l’Ebre, la Catalunya Central i el nord-est. En alguns casos han caigut més de 15 o 20 l/m² en pocs minuts, i han destacat els 23 l/m² de Rellinars (Vallès Occidental) o els 21 de Montserrat. On ha plogut amb ganes, el mercuri s’ha desplomat de cop.