30/05/1893 
Noticias
Almenys 14 morts en un terratrèmol de 7,7 graus a Indonèsia
Almenys 14 persones han resultat mortes com a conseqüència d'un terratrèmol que ha afectat l'illa indonèsia de Flores, a l'est del país. El sisme, d'una magnitud de 7,7, ha deixat dos ferits greus i onze lleus. Les dades són encara provisionals, i tot fa pensar que el nombre de víctimes augmentarà.
Cinc anys del règim dels talibans: "No ens oblideu"
"No ens oblideu", el clam de les noies afganeses a Occident
Esperàvem que els talibans canviessin, però vam haver de canviar nosaltres
El 15 d'agost del 2021 havia d'anar a la universitat com qualsevol altre dia. Ens arribaven notícies que una província rere l'altra anava caient en mans dels talibans i la por s'anava apoderant de mi a poc a poc. Però encara no em podia creure que Kabul cauria. Pensàvem que, si els talibans entraven a Kabul, seria mitjançant un acord amb el govern central i no pas a través de la guerra o de la força. Al nostre grup de WhatsApp, els meus companys de classe i jo havíem acordat anar a classe l'endemà.
Així és com els talibans adoctrinen les nenes: "Des que vaig a la madrassa, em tapo la cara"
Des de fora sembla un local petit, però, quan s'hi entra, unes escales condueixen a un soterrani enorme, de terra emmoquetat i dividit en diferents estances amb grans cortines. Allà, desenes de nenes, noies i dones memoritzen l'Alcorà assegudes a terra amb les cames creuades i davant de petites taules de plàstic sobre les quals recolzen el llibre sagrat. Totes porten els cabells coberts amb un vel. Algunes també es tapen la cara amb una mascareta, o amb un nicab negre típic dels països del Golf, que només deixa els ulls al descobert i que les dones a l'Afganistan no havien portat mai. El vel tradicional era el burca, blau o de qualsevol altre color, encara que el resultat és el mateix: anar tapades de cap a peus. Tampoc era habitual que portessin guants negres perquè no se'ls veiessin les mans, però algunes joves que estan assegudes estudiant l'Alcorà també els duen.
Turisme d'última oportunitat: darrere una fotografia d'una platja que desapareix
La lògica de mercat justifica que allò que tan sols està a l’abast d’uns pocs fa augmentar, per regla general, el seu valor. Aquesta dinàmica que marca el preu de béns i serveis també s’infiltra a comportaments humans, que acaben condicionant la presa de decisions. Però què passa quan el que està en joc és un element del qual en depèn la vida quotidiana de ciutadans? La tensió entre la voluntat de col·leccionar experiències de viatges i d’assegurar la vida de la població d’un territori vulnerable és el que posa en relleu les dinàmiques turístiques en plena crisi ecològica.