13/10/1886 
Noticias
Aquella experiència “de plaer i dolor” que tots busquem
L’any 1986, Anne Carson, una jove professora de grec antic de la Universitat de Princeton, debutava com a assagista amb Eros dolçamargant, en què elaborava una teoria del desig amorós a partir de la seva naturalesa contradictòria. Quatre dècades després, l’autora canadenca rebia el premi Nobel de literatura “per haver creat una literatura audaç i inventiva, que a partir de la tradició clàssica ha construït noves formes de literatura contemporània” a través de llibres com La bellesa del marit (2001) i Decreació (2005), tots dos en català a Vaso Roto.
Rècord de suïcidis al Japó entre els menors d’edat
El nombre de suïcidis entre els estudiants de primària, secundària i batxillerat al Japó va arribar als 538 casos el 2025, la xifra més alta des del 1980, quan es van començar a elaborar aquestes estadístiques. El rècord contrasta amb l’evolució del conjunt del país, on les morts per suïcidi van baixar fins a les 19.188, el registre més baix de la sèrie i la primera vegada que el recompte queda per sota de les 20.000.
Feijóo és el preferit per ser president i Rufián el líder millor valorat a Espanya
El PP és el partit més ben posicionat per guanyar les eleccions del 29-N, segons l’enquesta de l’ARA. I aquesta projecció també es visualitza a l’hora de triar qui hauria de ser el pròxim president d’Espanya. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, encapçala el rànquing amb un 26% dels suports ciutadans. Ara bé, el segueix de ben a prop l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, que un 23% dels enquestats volen que continuï al capdavant del govern estatal. És a dir, la pugna que el PP i PSOE mantenen de cara als comicis del 29-N també es personifica en la lluita per qui hauria d’ocupar el Palau de la Moncloa. Ara bé, cap dels dos dirigents polítics arriba a l’aprovat i tampoc són els líders més ben valorats a tot l’Estat, sinó que els passa per davant el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, impulsat per l’opinió dels votants d’esquerres.
Els rescatistes de Zaporíjia: buscar els cossos de les víctimes amb l’amenaça de morir per un dron rus
“Només tenim dos minuts per amagar-nos quan rebem l’avís que ve una bomba planejadora”, diu Dragon, un operari ucraïnès que condueix una excavadora i fa torns de dotze hores seguides per recuperar cossos d’un refugi subterrani destruït al poble de Komixuvakha, al nord-oest d’Ucraïna, on el passat 2 de novembre Rússia va llançar un seguit d’atacs aeris que van deixar 55 morts i 19 desapareguts. Els serveis d’emergència fa tretze dies que treballen sense descans en un gran cràter de ciment i ferro a tan sols dotze quilòmetres del front, i han d’aturar-se constantment per la presència d’aparells no tripulats russos que els assetgen durant les tasques de rescat. “Si no fos per això hauríem acabat en només tres dies, però a vegades hem de córrer cap a un refugi que tenim a dos-cents metres”, declara Dragon, que en una sola jornada ha extret quatre cadàvers.
La veritat enterrada de Fígols: nous testimonis desmunten la versió oficial de la tragèdia minera
En Josep Vilalta s’estava traient el jersei quan va notar una forta manxada d’aire que venia de l’interior de la galeria. Feia pocs minuts que havia arribat al lloc de treball. El vigilant acabava d’advertir un dels mecànics que no s’entretingués: una pila espatllada podia fer baixar el sostre en qualsevol moment. Feia calor. Tot semblava normal. De sobte, però, una segona manxada acompanyada d’una gran bola de foc va abrasar tot el que va trobar a la galeria. “Vaig quedar com un ninot de goma”, recorda, encara avui, el miner de la Pobla de Lillet.