Noticias
D'Ormuz al Mediterrani: el nou corredor energètic que pretén redibuixar l'Orient Mitjà
Durant més de vint anys, l'oleoducte que unia Kirkuk, al nord de l'Iraq, i Banias, a Síria, va estar fora de servei. Construït el 1952, solia transportar 300.000 barrils de petroli diaris, però va deixar de funcionar després de la invasió estatunidenca de l'Iraq el 2003. Ara ha tornat a prendre un nou protagonisme. La crisi al voltant de l'estret d'Ormuz ha reobert l'interès per recuperar una ruta que permeti a l'Iraq exportar el seu petroli al Mediterrani sense dependre exclusivament del Golf.
L'exmilitar ultra que amenaça d'avançar Meloni per la dreta
El govern d'Itàlia farà 1.413 dies consecutius que és al poder el 4 de setembre, cosa que vol dir que l'executiu liderat per la primera ministra Giorgia Meloni és el més longeu des de la fundació de la República el 1946. Un rècord que no és poca cosa en un país acostumat a la inestabilitat política i que acumula més de setanta governs en 80 anys. Però la irrupció de Futur Nacional, un petit partit "ultra" encapçalat per un general de l'exèrcit retirat, amenaça d'aigualir l'aniversari a la mandatària italiana.
Què és el Consell de Seguretat Nacional i per què Sánchez el reuneix ara?
Pedro Sánchez reuneix el Consell de Seguretat Nacional (CSN) aquest dimarts a les 9 h del matí. L'ha convocat 26 dies després que milers de persones creuessin la frontera amb el Marroc i entressin a la ciutat autònoma de Ceuta, la qual cosa és ja la crisi migratòria més letal que s'ha viscut a l'Estat. El mateix govern espanyol va titllar els fets de violació de la integritat territorial d'Espanya.
Per què no hi ha partits de marroquins ni llatinoamericans a Catalunya?
El Partit Andalusí es va presentar a les últimes eleccions andaluses —va obtenir només 532 vots—apel·lant a l'"humanisme islàmic" com a bandera i el desig de reivindicar l’àrab com a "llengua històrica". La seva irrupció ha servit de combustible per a l’extrema dreta. Candidats com Manuel Gavira (Vox) van agitar el fantasma de la "islamització", i han convertit una proposta de normalització lingüística en la prova de càrrec dels arguments alarmistes que comparteixen amb Aliança Catalana: la idea que l’autoorganització dels immigrants és una amenaça directa per a la democràcia i la llibertat. En resum, que arribarà el dia que seran prou per crear els seus propis partits i guanyar les eleccions. Una teoria de la invasió a la qual una part de la ciutadania recorre també ara per reclamar l'expulsió de tots els immigrants que van arribar a Ceuta.
El govern de Sánchez ret comptes 26 dies després de la crisi a Ceuta
La batalla política no s'ha aturat, aquest agost, a causa de la greu crisi migratòria a Ceuta, però sí l'activitat parlamentària i de control al govern espanyol. La gestió de l'afer ceutí ha centrat la disputa entre el PP i el govern comandat pel PSOE i Sumar, mentre que l'oposició ha posat en entredit la implicació de la Moncloa en la incursió de 80.000 migrants els dies 30 i 31 de juliol provinents del Marroc. Han passat 26 dies des de l'esclat de la crisi i és ara quan el govern de Pedro Sánchez començarà a retre comptes davant del poder legislatiu. La primera a comparèixer serà la ministra de Defensa, Margarita Robles. El consell de ministres també es reuneix aquest mateix dimarts per primer cop després de les vacances.
06/07/1882 