10/03/1879 
Noticias
Posar 'ulls' als barris per fer-los més segurs
¿Són segurs els barris? Atenent les dades de delictes es pot concloure que sí. O, almenys, prou. Tot i això, es constata un augment de la percepció d’inseguretat i un sentiment de por a l'hora de sortir de nit o de trepitjar segons quins carrers, sobretot entre les dones joves i la gent gran. Marta Murrià, cap de l'àrea de convivència i seguretat urbana de l’Institut Metròpoli, afirma que entre el 15% i el 20% dels residents de l’àrea metropolitana de Barcelona se senten insegurs, però, així i tot, més d’un 60% de la població no modifica les seves conductes ni els seus trajectes, encara que en determinats llocs o moments puguin activar les alertes.
"A les copes dels arbres hi viuen la meitat de les espècies del planeta"
Quan Meg Lowman (Nova York, 1953) va començar a enfilar-se als arbres als anys vuitanta, gairebé ningú estudiava les copes dels boscos. Aquell món suspès entre les branques era, en gran part, un territori desconegut. Quaranta-cinc anys després, aquesta ecòloga nord-americana és considerada una de les pioneres de la recerca de la coberta forestal.
Un 2026 que acabarà amb pujada dels tipus d’interès
Si haguéssim tingut aquesta conversa al gener, la majoria d’economistes ho teníem clar: el 2026 havia de ser l’any de les baixades dels tipus d’interès. Però, a mesura que han passat els mesos, l’anàlisi ha canviat radicalment. Tot apunta que acabarem l’any amb pujades.
"Les meves filles m’han preguntat: «T'he decebut?» I això m’ha fet mal"
Sempre he parlat amb les meves filles sobre la maternitat. He estat una mare que no ha amagat els seus errors ni les seves febleses. No he volgut que em veiessin com una heroïna. Em sorprèn que els preocupin les mateixes coses que a la meva generació. Poder tenir una carrera professional i poder compaginar-la amb una maternitat volguda i viscuda amb plenitud. Les coses no han canviat gaire.
De la gasolinera a la hipoteca: quatre mesos de guerra castiguen la butxaca dels ciutadans
La guerra a l'Orient Mitjà que va començar el 28 de febrer amb els atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran ha tingut, evidentment, un impacte econòmic. Després de quatre mesos, i amb l'acord entre els Estats Units i l'Iran, és difícil quantificar el cost total de la guerra en termes econòmics. Però el que està clar és que l'impacte ha recaigut directament en les butxaques dels ciutadans i ha debilitat el creixement econòmic en moltes àrees del món, especialment a l'Àsia-Pacífic, amb més dependència del petroli del Golf.