02/09/1877 
Noticias
Un dia a l'escola inclusiva: "Abandono el més espavilat i m’oblido del que no parla"
"Abans de res que quedi clar: nosaltres estem a favor de l'escola inclusiva, però en aquestes condicions és impossible". Ho explica la Martina, tutora de 2n de primària d'una escola pública de la província de Barcelona. Han accedit a deixar que l'ARA passi un dia amb ells per comprovar com funciona l'escola inclusiva des de dintre. Sense filtres. Demanen, però, l'anonimat. Per això tots els noms d'aquest reportatge són ficticis.
El Front Ampli de Comuns, Sumar, Més Madrid i IU convoca el seu llançament el 17 d'octubre
Amb la incògnita de si Pedro Sánchez convocarà finalment eleccions anticipades, l'espai a l'esquerra del PSOE es prepara davant d'aquesta possibilitat. En una reunió telemàtica celebrada aquest diumenge, Comuns, Sumar, Més Madrid i IU han fixat el 17 d'octubre com el dia del seu tret de sortida.
El privilegi fiscal del querosè dels avions que Europa arrossega des de fa 80 anys
Amb una cerca ràpida a internet, es poden trobar bitllets d'avió d'anada i tornada entre Barcelona i Brussel·les per menys de 70 euros. El mateix trajecte en tren (en què cal fer transbord) costa més de 200 euros. I si es fes en cotxe, entre combustible i peatges, en costaria pel cap baix uns 400. Com és possible una diferència tan gran? La resposta es troba, en part, en les exempcions fiscals de les quals gaudeix el querosè.
Avorrits del xou Trump, que cau en popularitat
Donald Trump es desviu per tenir públic. De fet, l'exestrella de la telerealitat es vanta de ser el rei de les audiències i durant més d'una dècada ha acaparat l'escena política i social dels Estats Units amb el seu xou. Un espectacle protagonitzat pel seu ego insaciable, que s'alimenta, en part, d'una simbiosi amb els mitjans. Ell necessita la pantalla per existir políticament, i la pantalla necessita el seu drama per mantenir l'interès del públic. Però aquest benefici mutu ha tingut, i té, un preu per a la democràcia nord-americana.
El ministre que no vol ser president (ni candidat)
Sembla que a Pablo Bustinduy (Madrid, 1983) no l'afecten els cants de sirena. N’ha rebut molts des que divendres va agafar la paraula al Congrés dels Diputats per defensar el segon dels decrets d’habitatge, el més similar a les propostes del Sindicat de Llogateres. Aquests cants li diuen que encapçali la candidatura del Front Ampli, la marca amb què els hereus de Sumar treballen per a les eleccions. Però el ministre de Drets Socials fa temps que va descartar posar-se aquest barret. "No crec que sigui el paper que hagi d’assumir jo", deia al març. I és que el de divendres no ha sigut el seu únic discurs viral, per la seva contundència i originalitat.