24/11/1853 
Noticias
De fit a fit
Un esfondrament a les obres de l'R2 entre Barcelona i Montcada engoleix una grua de grans dimensions
Un esfondrament al pou de connexió de les obres de soterrament de l’R2 al límit entre Barcelona i Montcada i Reixac, ha engolit una grua de grans dimensions i més maquinària pesant, però no ha causat ferits. Fonts d'Adif han explicat que no s'han registrat danys personals a conseqüència de l'incident, però sí l'esvoranc sí que ha obligat a aturar de manera preventiva la circulació ferroviària entre Montcada i Reixac i Sant Andreu, des de fa ja unes tres hores.
Ficada de pota o trolejada d’Arcadi Espada?
Una columna d’Arcadi Espada a El Mundo està sent la riota d’alguns. S’hi diu que “la magnitud de la decepció espanyola en el Mundial obliga a alguna cosa més que una anàlisi tàctica”, que “els equips seriosos no somriuen mentre sona l’himne, sinó quan recullen la copa” i que “el desenllaç tampoc no poc sorprendre a qui observi el clima moral del país” i que “l’eliminació deixa lliçons urgents de cara al 2030”. Podria semblar, esclar, que l’articulista va deixar el text llest dies enrere, esperant la desfeta espanyola, i que la manca de filtres i l’infortuni han provocat que es publiqui per a gran ridícul del periodista i el mitjà. Alguns periodistes il·lustres i gent del gremi hi estan sucant pa.
Eugènia Broggi: "Passava el dia llegint i somiant amb altres vides i altres mons"
Eugènia Broggi (Barcelona 1974) va fundar L’Altra Editorial el 2014 i en poc més de deu anys s’ha convertit en un referent per a la literatura catalana.Va créixer al centre de l'Eixample, a Barcelona. “Sempre hi ha hagut molt turisme, molta gent amunt i avall. I sí que recordo comerços, una sabateria, una granja... però de seguida tot va acabar absorbit per la gentrificació i realment es feia poca vida de barri”.
El gran desconegut que hauria de ser una meca gastronòmica
C omencem un viatge de cinc setmanes pel Brasil amb la gastronomia com a fil conductor. Si us dic que tanqueu els ulls i us imagineu un restaurant del Brasil, és possible que el vostre cap us porti a Rio de Janeiro. És una ciutat magnètica i un enclavament únic al món. Ara bé, tot i ser l’estampa més popular, no és representativa de bona part del país. Gastronòmicament (i sociològicament), què té a veure Rio amb la cuina minera de Minas Gerais, la cuina bahaina de Salvador o la cuina ancestral de l’Amazònia? Ben poc.