15/10/1838 
Noticias
Gairebé els mateixos ferits per arma de foc en mig any que en tot el 2025 a Catalunya
Tot just fa un mes al barri de Bon Pastor de Barcelona dues persones van ser evacuades a l'Hospital Vall d'Hebron amb ferides de bala. Una discussió al carrer a plena llum del dia va acabar amb una persona greu i una lleu que va rebre l'impacte d'una bala rebotada. Com elles, fins a 27 persones han resultat ferides per arma de foc durant la primera meitat de l'any a Catalunya, només una menys que en tot el 2025. El mateix passa amb les morts per arma de foc: en tot l'any passat n'hi va haver vuit i aquest any ja hi ha hagut set persones que han perdut la vida per una arma de foc. El Govern atribueix al narcotràfic bona part de la proliferació d'armes de foc i reclama endurir les penes per la seva tinença il·lícita i també per les grans plantacions de marihuana.
La plantilla de RAC1 i RAC 105 convoca vaga aquest divendres i denuncia "tracte inadequat cap als treballadors"
L'emissora líder de Catalunya, RAC1, viurà aquest divendres la seva primera jornada de vaga de la història si no hi ha un acord d'última hora que ho impedeixi. Així ho han decidit els treballadors, que en un comunicat critiquen "la deriva de la direcció de l'empresa", alhora que reclamen "un canvi en el model de gestió". La mobilització és la resposta, segons expliquen, a "mesos de malestar provocat per un estil de direcció que la plantilla considera basat en la pressió, la manca de confiança i un tracte inadequat cap als treballadors". El detonant ha estat un acomiadament de l'àrea de gestió, que el comitè d'empresa reclama que es reverteixi. L'aturada, que anirà acompanyada d'una mobilització als peus de la Torre Godó a les 12 del migdia, afecta també la ràdio musical germana, RAC105.
28 països fan una crida a contribuir a la "resiliència de la cultura palestina"
Durant tres dies Madrid s'ha convertit en un expositor de la cultura palestina. Els museus Reina Sofia, Thyssen i el Prado i el Círculo de Bellas Artes han acollit taules rodones, recitals i espectacles de dansa oberts al públic, així com una conferència ministerial d'una trentena de delegacions internacionals convocades pels ministeris de Cultura espanyol i palestí per parlar de la reconstrucció cultural d'una Palestina devastada pel genocidi i l'ocupació perpetrats per Israel. El resultat polític de la cimera ha estat una declaració final que fa una crida a crear un "pacte per la resiliència de la cultura palestina", sense que s'hi hagin plasmat encara compromisos concrets, i que expressa la "preocupació profunda" davant de la situació actual.
Fent espòilers amb Puigdemont
No deu ser casualitat que els dos diaris més sanchistes, El País i La Vanguardia, siguin els que aquest dijous portessin ja a les seves portades el veredicte del TJUE avalant l’amnistia. En el cas del diari de Prisa, ho venia com a una intuïció del sobiranisme, amb un titular prudent: “L’independentisme confia en l’aval europeu a l’amnistia”. Si no passava, era l’independentisme qui confiava en va. Però és més interessant el cas del rotatiu de Godó: “El Suprem esperarà el Constitucional per aplicar l’amnistia”. Aquí no és que es donés per fet ja el plàcet europeu, sinó que directament s’anava encara un altre pas més enllà per indicar quina serà la reacció del TS, que bàsicament consistirà a fer veure que senten ploure. Al final, no es diu Suprem per caprici, sinó perquè quan enfilen algú no és pas per deixar-lo anar sense fer-lo passar per la seva trinxadora. Esperaran al Constitucional, tornaran la pilota a Europa, preguntaran si així o aixà, perquè mentre fugin d
Una expedició catalana surt al rescat del mar d’Aral (i del planeta)
Poc podien imaginar que la seva recerca sobre el paper que tenen els ecosistemes d’aigua dolça en la crisi climàtica acabaria esdevenint una aventura èpica i arriscada cap al desconegut. El 2022, un petit grup d’investigadors catalans es va embarcar en una expedició al més pur estil Shackleton cap al cor del mar d’Aral. El que havia estat dècades enrere el quart llac d’aigua dolça més gran del món i un dels principals reguladors climàtics de l’Àsia central, és avui un desolador desert de sorra i sal, un vestigi d’un dels desastres ambientals més grans causats per l’acció humana.