26/06/1828 
Noticias
Més mestres, nous equipaments i millora dels serveis
L'increment dels Pressupostos 2026, amb una despesa rècord de 49.162 milions d'euros, representa una injecció de recursos necessària per enfortir una de les partides prioritàries per al Govern: l'educació. El Departament d'Educació i Formació Professional és un dels grans beneficiats dels nous comptes, amb una dotació de 8.356 milions d'euros, un 24,5% més que el 2023, fet que representa el 20,7% del conjunt de la despesa de la Generalitat.
Els incendis simultanis tornen a tensionar els Bombers
Catalunya està vivint un tràgic guió que cada dia es repeteix. Mentre els Bombers de la Generalitat lluiten durant la nit i el matí contra incendis encesos el dia abans, al migdia es tornen a declarar nous focs que coincideixen amb el moment de temperatures més altes. Va passar dilluns, va passar dimarts i ha passat aquest dimecres. El cos d'extinció estava treballant per estabilitzar el foc de Sentmenat després de controlar el del Baix Empordà i el de l'Anoia, i s'han declarat tres focs nous: a Gavà, a l'Alt Camp i al Bages, que es van aconseguir estabilitzar malgrat que aquests dos últims havien preocupat molt en un inici.
Barcelona esmicola el seu rècord de calor en 113 anys
La segona onada de calor de l'estiu ha arribat al punt àlgid aquest dimecres. Les previsions s'han complert i ha estat un dia excepcionalment càlid, amb molts valors extremadament elevats en moltes comarques que han fulminat diversos rècords de calor. Ja es pot dir que estem vivint un episodi històric, l'enèsim dels últims anys. És el cas de l'Observatori Fabra de Barcelona, on la temperatura màxima oficial a l'estació manual de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) ha estat finalment de 40,9 °C, rècord absolut en 113 anys de dades que supera el que hi havia vigent fins ara, el del juliol del 2024. L'estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ubicada al Fabra també ha registrat una màxima de 40,7 °C, la més alta des que es va iniciar la sèrie de dades, fa 112 anys.
El secret de la longevitat del formigó romà
El formigó que van fer servir els romans fas dos mil anys sempre ha fascinat la ciència, perquè va permetre una revolució arquitectònica amb què es van aixecar edificis, ponts i aqüeductes, que encara sobreviuen. La revista científica Science Advances de l’Associació Americana per l’avenç de la Ciència (AAAS) ha elaborat un informe que destaca el paper de la llarga i progressiva carbonatació dels minerals. L’estudi suggereix que durant anys s’ha cregut que la resistència del material romà era causat per la barreja de cendra volcànica i calç que feien servir. L’opus caementicium sí que contenia aquesta mescla. Tanmateix, la investigació publicada a la revista nord-americana conclou que el factor diferencial és el carbonat de calci. Aquest compost químic, altrament anomenat calcita, és el component d’unió predominant en les restes analitzades en l’informe.- Declaració de Santiago de Compostela de vuit comunitats autònomes