Noticias
Un gran Ibsen d'avui amb Wagner Moura al capdavant
Els clàssics ens parlen d’avui i de nosaltres. Ens parlen de les relacions humanes, de la política, del poder, de qui som, de com som i de com ens relacionem. L’enemic del poble de Henrik Ibsen i el seu protagonista, Thomas Stockman, en són un palmari exemple. 144 anys després de la seva publicació, l'obra manté una rabiosa actualitat lligada, esclar, als dilemes polítics que planteja. I més encara: també està lligada al Brasil, on la directora Christiane Jatahy situa l’obra, i a la fidelitat a la veritat científica que defensa el metge Thomas Stockman malgrat que impliqui la ruïna de la comunitat, o la renúncia per preservar els interessos econòmics de la societat.
Maria Rovira: “El meu lloc preferit de Catalunya no és un de sol i no hi vaig tant com voldria"
La guionista i humorista Maria Rovira, també coneguda com a Oye Sherman, creu que hauríem de repensar el turisme: “Els barcelonins que marxem fora hauríem de pensar en les lògiques que patim a la ciutat durant tot l’any i qüestionar-nos si ens estem convertint en agents gentrificadors a altres pobles i ciutats”.
Alfons López Tena: l'independentista que denuncia la "farsa" del Procés
Tot i que n’havia estat impulsora, el Procés va agafar Solidaritat amb el peu canviat. El 2012 el partit que s’havia fet un forat dos anys abans proclamant-se hereu de les consultes populars, va quedar fora del Parlament. Alfons López Tena (Sagunt, 1957) n’era el candidat. Aquest notari, fill de notari, que va passar set anys (2001-2008) al CGPJ a proposta de CiU, va continuar militant a l’espai fins al 2015, esperant veure cap on tirava l’independentisme. Però el 2014, amb la consulta del 9-N, ja ho va tenir clar. En conversa amb l’ARA explica com el que va passar a partir de llavors el va fer convèncer que tot plegat va ser "una farsa". De fet, aquell mateix dia conjuntament amb un grup de persones van començar a popularitzar el concepte "processisme": aquell moviment que diu que anhela la independència, però que, en realitat, no vol que arribi mai. Allunyat dels partits "processistes", ha acumulat crítiques, per exemple, per participar en un simposi de Societat Civil Catalana el 2018 ("Hi v
Massa jove per entrar a una residència
Un Alzheimer prematur, diagnosticat quan tenia 58 anys, ha portat el Lluís i la seva família a una situació insostenible. En els últims dos mesos el deteriorament cognitiu de la malaltia s'ha accelerat tant que tenir-ne cura a casa és cada cop més complicat, però, de moment, l'ingrés a una residència geriàtrica no és una solució factible ni ràpida. Quan la família ha començat a fer els tràmits per obtenir una plaça ha topat amb un mur burocràtic que no s'esperava: la normativa vigent limita les residències geriàtriques per als majors de 65 anys i el Lluís en té 64 i nou mesos. Així que fins a l'octubre no podrà optar a una plaça per la via ordinària ni tampoc entrar en llistes d'espera. És massa jove per a una residència.
Fer-se parella de fet o donar el consentiment sanitari: el Govern agilitza 170 tràmits
Si una parella vol firmar els papers per fer-se parella de fet, ara només caldrà que ompli un formulari i no dos com fins ara. I per donar el consentiment sanitari abans d'una intervenció quirúrgica, ja es pot fer signant el document corresponent a través de l'aplicació de La Meva Salut. "El pacient la llegeix tranquil·lament i l'accepta o la rebutja. [...] És una millora per als pacients i els professionals", defensa l'anestesiòloga del Vall d'Hebron Sandra Galve. Aquests són només dos exemples dels tràmits que el Govern ha simplificat o està en vies de simplificar. Fins ara, n'ha agilitzat fins a 170 i té previst sumar-n'hi 40 més que haurien d'estar preparats el 2028. L'objectiu és estalviar temps a la ciutadania en les seves gestions diàries amb la Generalitat, que el Govern calcula que són unes 2.000.
03/11/1820 