15/10/1789 
Noticias
El nyap monumental de la Fórmula 1 a Madrid
El meu nas em diu que quan es necessita exagerar molt l'èxit d'un esdeveniment és que alguna cosa falla. Aquests dies es pot comprovar el nivell de nerviosisme que regna a can Ayuso amb la Fórmula 1 veient Telemadrid convertida en un NO-DO que fa vergonya aliena. L'informatiu de dissabte començava amb els següents titulars. Primer: "La consagració de Madring com a temple de la F1" (??). Segon: "Ayuso i Almeida recorren el circuit". Tercer: "Madring fa història". Quart: "Els aficionats coronen Madring". I el cinquè ja era, com no, sobre Ceuta.
Forta però dividida: l'extrema dreta europea afronta un curs electoral decisiu
L'extrema dreta europea viu un moment dolç. La victòria aclaparadora d'Alternativa per a Alemanya a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt és només l'últim d'una cadena d'avisos: l'extrema dreta s'ha normalitzat. Però, al mateix temps que guanya força, també evidencia les seves divisions internes. "S'ha convertit en un partit normal que guanya i que perd per les mateixes raons que la resta dels partits: per l'economia, la corrupció, la campanya o la capacitat de marcar l'agenda", assegura Javier Carbonell, analista de l'European Policy Center. "Que és una força consolidada és un fet, però la relació amb la resta dels partits encara no és normal, no és fàcil de fer-hi coalicions", matisa László Andor, excomissari europeu de Treball, Assumptes Socials o Integració, i ara analista, en declaracions a l'ARA.
Danone diu adeu al iogurt amb gust de cafè que fa parar bojos els nord-americans
La notícia va caure com una llosa a milions de nord-americans. L'1 d'abril, Danone va fer oficial la discontinuació del seu iogurt amb gust de cafè –Dannon Coffee Yogurt, també conegut amb les sigles DYC– als Estats Units, un producte amb 85 anys d'història i bojament estimat per un ampli nombre de consumidors. En un article recent, el Wall Street Journal l'havia arribat a definir com "la raó principal dels americans per aixecar-se del llit". Des de llavors, la bogeria col·lectiva s'ha apoderat dels adeptes més fidels, que omplen les xarxes de peticions per reivindicar el retorn del producte mentre busquen fórmules per recrear-lo de la forma més precisa possible.
Elionor, una alumna més?
L'estudiant Elionor de Borbó i Ortiz ha començat aquesta setmana la carrera de ciències polítiques a la Universidad Carlos III de Madrid. Si bé hauria estat un missatge realment trencador que l'hereva del tron espanyol estudiés en qualsevol universitat de fora de la comunitat més cèntrica d'Espanya, ens haurem de conformar que no hagi acabat en una universitat privada, com ha passat amb els seus cosins germans paterns, i que no li hagin fet un vestit formatiu a mida i estigui cursant uns estudis preestablerts, com els que fan la resta d'estudiants d'aquell centre. És a dir, que no hagin fet amb ella el que van fer amb Felip VI quan era príncep: li van crear uns estudis ad hoc a la Universitat Autònoma de Madrid per convertir-lo en el preparat.
Un text juganer de Sergi Belbel i dos grans intèrprets: no cal res més
Diu la tradició que l’essència del teatre rau en un escenari amb un intèrpret i una cadira. No fa falta res més. Una idea que, si hi ha un teatre barcelonès que l’explori, aquest és el Heartbreak Hotel d’Àlex Rigola, que fa virtut del minimalisme escènic. Hi torna ara amb el magnífic joc teatral que Sergi Belbel va escriure ja fa uns anys i que va guanyar dos premis (Ciutat de València 2022 i Premi de la Crítica dels escriptors valencians) però mai havia estrenat: Ella i màquina. Una actriu i un actor i una cadira abraçats per l’esplèndida il·luminació de Kiko Planas en un espai buit.