02/11/1788 
Noticias
Guia per saber on i què menjar a Formentera (feta per una persona local)
Formentera concentra en pocs quilòmetres una oferta gastronòmica sorprenentment variada: des de cuina mediterrània i bons arrossos fins a propostes més atrevides, restaurants de platja, locals amb dècades d’història i xiringuitos on un còctel pot acabar allargant la tarda fins a l'hora de sopar. Menjar-hi no és barat –aquí, “econòmic” és sempre un concepte relatiu–, però tampoc tot obliga a convertir el compte en la preocupació principal de les vacances. Més que un rànquing, aquesta és una guia per saber on anar segons el que demani el dia.
Quan Guimerà passà a l’acció (1990)
Article de Josep Vallverdú (Lleida, 1923 - Balaguer, 2026) a Diari de Tarragona (9-XII-1990). Autor de centenars d’obres de narració, poesia i assaig, molt ben reconegut en l'àmbit de la literatura infantil, Vallverdú va morir el passat 21 de juliol. Tenia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. Un prestigiós premi d’assaig en català porta el seu nom. Era doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Derrota del catalanisme en el referèndum a la Catalunya del Nord
Derrota catalanista a la Catalunya del Nord. El catalanisme se l'havia jugat al tot o res en un plebiscit que era una arma de doble tall i que també ha servit per mesurar la seva incidència política. El camp de joc ha estat la denominació del departament –equivalent a província– per intentar abandonar el nom jacobí de Pirineus Orientals provinent de la Revolució Francesa i recuperar la catalanitat robada, almenys en el nomenclàtor, amb el nom de Pirineus Catalans. Quin és el grau de connexió amb la catalanitat d'una població en què un 35% diu que sap parlar català, però com a llengua habitual baixa al 5%? Doncs relatiu, i l'opció catalanista ha perdut per 2.000 vots respecte a l'opció de Pirineus Orientals, que es mantindrà com a nom oficial. Amb 18.025 vots, ha guanyat la via jacobina (47,21% dels vots), per sobre dels 16.092 de la catalanista (42,15%) i els 4.061 de la tercera opció de Pirineus Mediterranis (10,64%), segons dades del departament.
El club de lectura que només llegeix llibres a bord d’un vaixell
Blanca Pujals es va convertir en editora per una decisió valenta. S’havia cansat de la feina d’advocada i es va matricular en un màster d’edició, que era el que sempre havia volgut fer de petita: viure envoltada de llibres. Del treball de final de màster en va sortir un projecte que va presentar a l’editorial Viena, així va néixer Petits Plaers, una col·lecció de nouvelles, llibres curts d’alta qualitat literària. Una de les nits d’estiu més especials de la seva vida va ser, justament, compartint la lectura d’un dels llibres més emblemàtics de la col·lecció –Bon dia, tristesa, de Françóise Sagan– a bord d’un vaixell a l’Escala.
“Les ‘influencers’ som l’equivalent a la teva amiga que et recomana coses”
Hereva d’una de les pastisseries més icòniques de la seva ciutat natal, Anna Callís (Olot, 1994) –coneguda a les xarxes com a Caliui– no té precisament un perfil baix. Finalista de MasterChef, periodista de formació i creadora de contingut d’ofici, reconeix que la paraula que defineix més bé la seva tasca professional des de fa dos anys és influencer, tot i que "fa una mica de sensació de showoff i de cringe". En conversa amb l’ARA, la primera distinció que fa és entre microinfluencers –“entre 30 i 50.000 seguidors”, l’espai en què es mou des que es van fer virals els seus primers vídeos– i macroinfluencers, com Maria Pombo, per posar un exemple de referència, que fan “un contingut més general, que és més fàcil que agradi a tothom, però no agradarà moltíssim a ningú”, explica. “Les influencers complementem el boca-orella de tota la vida. Som l’equivalent a la teva amiga que et recomana coses –afegeix–. Les marques aposten cada cop més per microinfluencers per