05/03/1787 
Noticias
Espanya cau sis posicions en el rànquing de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres
Espanya ha experimentat un descens de sis posicions respecte a l'any passat en l'índex que elabora anualment Reporters Sense Fronteres i se situa en el lloc 29, segons les dades fetes públiques avui. La puntuació que obté li permet formar part del grup de països on "la situació és més aviat bona", segons l'ONG. Amb tot, Reporters Sense Fronteres remarca que el país té diverses debilitats pel que fa a la llibertat de premsa, com ara la precarietat laboral cronificada, l'augment de les accions judicials abusives contra periodistes com a mecanisme d'intimidació, la polarització i l'aparició d'agitadors d'extrema dreta que assetgen els professionals dels mitjans. En aquest sentit, l'informe assenyala que la violència digital afecta principalment les dones periodistes, que són les que reben els atacs més intensos, sistemàtics i personalitzats. Finalment, l'organització retreu al govern de Pedro Sánchez que no ha estat capaç d'avançar en la derogació dels aspectes més controvertits de la llei mor
Aliments, territori, sostenibilitat i missió social de la mà de la Fundació Catalunya La Pedrera
Salut, ecologia, tendències en plats preparats, territori, impacte i inclusió social configuren les sinergies del projecte global que impulsa la Fundació Catalunya La Pedrera a través de MANS Agrosocials i la Fundació Alícia. L’alimentació n’és el fil conductor: una aposta que va més enllà de la promoció d’hàbits saludables per esdevenir també motor de desenvolupament territorial i eina d’integració social per a les persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió.
Israel intercepta en aigües internacionals la Flotilla que es dirigia cap a Gaza
Israel ha interceptat alguns dels vaixells d'ajuda humanitària que formen part de la Sumud Flotilla que es dirigia a Gaza. Així ho ha avançat la ràdio israeliana citant fonts militars i ho ha confirmat la Global Sumud Flotilla. Llanxes ràpides identificades com a exèrcit israelià han fet aturar els seus vaixells. Segons relaten, han apuntat els membres de la tripulació amb làsers i armes d'assalt semiautomàtiques, des de llanxes militars i fragates, i els han ordenat que se situessin a la part davantera de les embarcacions agenollats i amb les mans enlaire. Per ara, es desconeix si s'ha dut a terme cap detenció. S'ha perdut el contacte amb 11 embarcacions de les 58 que formen la missió civil humanitària.
Un centre urbà monumental a Barcelona (1936)
De l’article de Pere Casals (probablement un pseudònim no atribuït) a Mirador (30-IV-1936). Fa avui noranta anys de la publicació d’aquest article sobre una plaça que ha rebut successivament diversos noms: Alcalá Zamora (primer), Germans Badia (del 1936 al 1938), Calvo-Sotelo (des del 1939), i ara Francesc Macià. La Generalitat republicana havia projectat el Pla Macià. Preveia edificar tota la Diagonal fins al Palau de Pedralbes amb el model arquitectònic iniciat a la plaça, inspirat en l’estil dels grans bulevards de París. La guerra va estroncar aquell projecte dissenyat per l’arquitecte Josep M. Rodríguez i Lloveras (Barcelona, 1902-1984).
'Espejo público' torna a les portes d’un institut català
El pla pilot del Govern d'introduir mossos de paisà en centres educatius per garantir la convivència ja va tenir el seu primer dany col·lateral. Com en els anys més encesos del Procés, el programa de Susanna Griso va tornar a les portes d’un institut de Catalunya per valorar l’experiment. L’institut que va tenir l’honor de rebre tan afortunada visita va ser l’Eugeni d’Ors de l'Hospitalet de Llobregat. La reportera va entrevistar l’Àlex, un alumne que duia una samarreta amb la llegenda "Fora les forces d’ocupació dels Països Catalans". L’estudiant va qualificar aquesta iniciativa com un “atac racista i estigmatitzador del centre”. Va explicar, amb bon to i educació, la complexitat de l’institut, amb majoria d’alumnat d’origen immigrant, i els problemes de vulnerabilitat social de les famílies. El noi va exigir més mediadors, psicòlegs i personal educatiu en comptes de policies. Lamentava que els agents no són percebuts com a figures positives pels estudiants, perquè sovint