Noticias
El preu de les opinions
Opinar surt car. És per això que costa trobar persones que s’apuntin a escriure articles d’opinió, especialment dones. Això no és una cosa que jo suposi o imagini, sinó que m’ho han explicat al llarg del temps fins a quatre persones que treballen en mitjans amb responsabilitats que inclouen buscar columnistes. Costa trobar opinadors i, en especial, crítics literaris. Al capdavall, hi ha una confusió de papers incòmoda: som un país petit i els que ressenyen llibres també en publiquen de propis, i els publiquen en aquest sistema una mica massa tocat pel ressentiment, de manera que no m’estranya que ningú vulgui ressenyar els seus contemporanis, que prefereixin ressenyar traduccions, que és una cosa més agraïda i neta. Jo mateixa m’hi he negat unes quantes vegades. Podríem fer un monument a tots els que s’hi atreveixen: a l’Adrià Pujol, a la Marina Espasa, al Julià Guillamon, al Pere Antoni Pons, etcètera. Tema a banda tenim aquells que signen amb pseudònim, de qui ja vaig parlar fa
Super-Niño: com podem preparar-nos pel que ve?
Floració insòlita al desert xilè d’Atacama, incendis virulents a Indonèsia i inundacions a Guatemala. Són alguns dels episodis que s’associen al super-Niño, un fenomen meteorològic especialment intens, capaç d’alterar en unes poques setmanes o mesos els patrons climàtics a l’altra banda del planeta. El d’enguany ja és un dels més intensos, i podria tenir efectes directes i indirectes per a Catalunya. De fet, fa un mes, uns 600 científics, divulgadors i ciutadans van demanar per carta a la Generalitat més preparació i mesures de prevenció.
“Han passat deu anys i encara tinc por”: la vida després de les FARC
Fa deu anys a Colòmbia, 13.000 combatents de les FARC-EP van firmar la pau amb el govern de Juan Manuel Santos. Els acords van acabar amb més de cinquanta anys de lluita armada entre un estat que tenia el suport de Washington i la guerrilla comunista més gran i antiga d’Amèrica Llatina. En un poble de firmants, exguerrillers arrosseguen el passat entre la pobresa, l’estigma, les amenaces de mort i la incertesa, mentre el nou president promet acabar amb les garanties pactades fa una dècada.
Gabriel Rufián, el vers lliure que ERC va reclutar amb 180 seguidors a X
Era 2013 i tenia tan sols 180 seguidors a X (llavors Twitter) quan ERC es va fixar en ell. Era encara un autèntic desconegut. Els seus tuits eren en castellà i destil·laven independentisme i consciència de classe. Era el que buscava Esquerra. “S’havia de canviar de registre”, apunta qui s’hi va posar en contacte a través, precisament, de Twitter. “El partit s’havia d’obrir”, apunta un altre dirigent d’aquella època. I Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) era el perfil idoni: un jove castellanoparlant, d’esquerres i independentista. Deu anys després, el candidat republicà al 29-N ha fet del Congrés dels Diputats el seu ring polític. I de les xarxes socials, el seu altaveu més potent. A X, Instagram i TikTok s’hi ha sabut construir un perfil polític que ha penetrat entre els més joves, fins al punt que ERC ha vist com el jove que va reclutar durant els inicis del Procés se li convertia en un dels polítics més ben valorats de Catalunya i de l’Estat. Una autèntica
El canvi d’estratègia dels Mossos per controlar els nous aldarulls
La xifra de 52 persones detingudes –tres de les quals es troben en presó preventiva– durant els aldarulls de la vaga general de l’11 de novembre és una dada alta. Sobretot, tenint en compte que els disturbis no van durar gaires hores: van començar abans de les 21 h i a les 23 h ja s’havien donat pràcticament per tancats. La majoria d’aquests arrestos els van practicar grups d’agents de paisà, equips conjunts dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, que al vespre ja es van començar a fer presents pel centre de la ciutat. És una imatge que es va repetir durant els aldarulls de Blocus el 24 d’octubre i en la convocatòria fallida del dissabte següent. Aquesta tècnica policial, però, no és molt freqüent. Fins i tot, en un moment per la ràdio policial es van confondre i van dir que venia un grup d’esvalotadors quan eren aquests agents de paisà.
23/03/1785 