26/10/1777 
Noticias
“Jo havia fet la puta i la Ramoneta, però des del 2010 Catalunya no té cap futur dins d’Espanya”
Joan Lluís Bozzo (Barcelona, 1953) és un dels grans noms del teatre català. Ha dedicat més de mitja vida a liderar la companyia Dagoll Dagom amb creacions com Antaviana, Nit de Sant Joan, Mikado, Flor de nit i la mítica Maricel. Però aquesta conversa anirà per altres camins: el cognom, la seva veu, el seu gran amic Pepe Rubianes, la mili a Ceuta durant la mort de Franco, la conversió a l’independentisme, la incursió política a Junts pel Sí, la jubilació activa i els seus primers 100 dies de vida abstèmia. Bozzo ha deixat de beure alcohol.
Reflexions tanoques (1)
.
Els astres s'alineen amb Marc Márquez a Indonèsia
Si algú vol saber què és la sort dels campions, en trobarà un bon exemple amb la victòria de Marc Márquez a Indonèsia. El pilot de Cervera ha guanyat la cursa curta contra pronòstic, aprofitant els problemes inesperats que ha tingut Jorge Martín amb els neumàtics. Així, li ha pispat també la primera posició provisional al Mundial de MotoGP, recuperant la plaça que havia perdut l'anterior cap de setmana. Ai Ougura ha finalitzat segon, mentre que Di Giannantonio ha estat tercer en aquesta prova sorprenent i accidentada.
ERC i Bildu reeditaran la coalició al Senat
Les direccions d'Esquerra Republicana i el partit independentista basc Bildu han acordat repetir la candidatura conjunta de les dues formacions al Senat a les pròximes eleccions generals del 29 de novembre, segons ha informat ERC en un comunicat. Segons la nota, "les bases de les dues formacions sobiranistes ratificaran la proposta els pròxims dies". Tots dos partits ja van anar al Senat en una sola candidatura als comicis del 2023 tot i la independència d'actuació en la cambra –malgrat la coordinació entre les organitzacions. Una aposta continuista de col·laboració de les esquerres independentistes que contrasta amb la voluntat del líder republicà a Madrid, Gabriel Rufián, d'incorporar "altres forces d'esquerres" a l'Estat en una candidatura a l'Estat.
'Competitihabitatge'
La crisi de l’habitatge ha adquirit una dimensió que va més enllà de l’àmbit social i econòmic, fins al punt que ha precipitat la convocatòria anticipada d’eleccions. Aquesta situació evidencia la magnitud d’un problema que condiciona cada vegada més el present i el futur del país. Durant massa temps hem abordat l’habitatge principalment com una qüestió social, que ho és, i de gran transcendència. Però avui també s’ha convertit en un problema per a les nostres empreses i la seva competitivitat, ja que la dificultat per accedir a un habitatge assequible condiciona on podem viure, però també on podem treballar, quines oportunitats professionals podem acceptar i quina capacitat tenen les empreses per atraure i retenir el talent.