Noticias
Illa fa una crida a emular el "govern de tothom" de Tarradellas davant l'auge de l'extrema dreta
Salvador Illa s'emmiralla amb Josep Tarradellas des que va arribar a la Generalitat. És, segurament, el dirigent polític català que ha citat més. No pas pels seus inicis més independentistes, sinó pel seu paper en la Transició i en la capacitat de fer entendre una gran part de l'arc polític català per configurar l'autonomia catalana. Una obsessió que el dirigent socialista ha canalitzat en l'acte d'inauguració dels actes per commemoració els cinquanta anys del retorn del líder republicà a Catalunya i el seu famós Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí de l'octubre del 1977.
Una mica de Rita Barberà, per compensar
Salvados arrencava la temporada aquest diumenge amb un retrat pòstum, en dos actes, de Rita Barberà, alcaldessa de València durant 24 anys, marcada sobretot per l’època del pelotazo del PP, i figura clau del partit en temps de Mariano Rajoy. El programa començava amb el Rèquiem de Mozart, anticipant el final dramàtic de la protagonista, mentre s’alternaven fragments de quadres de la França revolucionària i napoleònica com a metàfora de la seva progressió política: des del poder institucionalitzat més obscè i respectat per les elits fins a l’agitació popular i el linxament final.
"Atendre infants en aquestes condicions, sense recursos, és negligència"
En les darreres mobilitzacions docents del curs, un dels actors que es van erigir per representar els docents va ser l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC). Una organització, fora dels sindicats, que es crea a partir de cadascuna de les assemblees d'escoles i instituts de Catalunya. L'ascens ha estat tan gran que va ser l'AEC, i no els sindicats, qui primer va anunciar la vaga d'aquest inici de curs. Roger Rovira i Marta García són mestres i membres de l'AEC.
No a tot
"Molts alemanys de l'antiga RDA se senten ciutadans de segona"
La victòria d'Alternativa per a Alemanya (AfD) a Saxònia-Anhalt ha sacsejat Europa, amb l'extrema dreta amb opcions reals d'aconseguir el poder en un land per primer cop des de la caiguda del nazisme. L'aclaparador triomf ultra ha arribat al land de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA), amb indicadors econòmics i socials per sota dels de l'Alemanya Occidental més de 30 anys després de la reunificació. Alemanya tampoc passa pel seu millor moment econòmic, amb un motor que ha perdut potència i un govern federal que intenta reimpulsar-lo amb el rearmament. Parlem de les causes de la victòria ultra amb Steven Forti, professor d'història contemporània a la UAB i expert en extrema dreta.
03/08/1770 