08/08/1759 
Noticias
Jorge Drexler: candombe, simpatia i 'Paraules d'amor' al Palau Sant Jordi
"Viure i no tenir vergonya de ser feliç" pot ser el lema de Jorge Drexler. És un vers de ¿Qué será que es?, la versió en castellà del tema del brasiler Gonzaguinha que el músic uruguaià va tocar en el tram final del concert de dissabte al Palau Sant Jordi. Concert generós, de dues hores i mitja, amb un notable desplegament rítmic i escènic i presidit pel carisma d'un artista que va ser capaç de transmetre proximitat, intimitat, de fet, en la immensitat del recinte. Té el do de l'anècdota i el favor d'un públic que en celebra les habilitats monologuistes, tal com va demostrar tot sol al Palau de la Música el 2025. I malgrat l'estupefacció davant l'hostilitat que caracteritza el present, persegueix la felicitat amb la determinació d'un Quixot i una ironia delicada penjada del somriure. Adscrit igualment a la melancolia de la milonga, a vegades frega la sobredosi de la rima consonant, com passa a Cuando cantaba Morente amb "candente", "inclemente" i "latente" (gairebé tots els poetes tenen una ma
Més enllà de Seat: 5 marques de cotxes catalanes desaparegudes al llarg de la història
Ara fa un parell de setmanes el CEO de Seat i Cupra, l’alemany Markus Haupt, va admetre durant la inauguració del Saló de l’automòbil de París que “Seat podria desaparèixer” en funció de l’evolució de la normativa d’emissions regulada per la Unió Europea i el volum de vehicles que la marca pugui matricular. Ja fa alguns anys, però, que el full de ruta de la cúpula del grup Volkswagen passa per enfortir la filial aspiracional Cupra, convertida ja en una marca independent que genera més marge operatiu, en lloc de la tradicional Seat, una marca amb poc valor associat i que té un posicionament complicat dins de l’univers del grup Volkswagen.
La gran novel·la postdramàtica dels Estats Units d’avui
Tota la primera part d'aquesta novel·la és una porta d’entrada falsa: hi llegim la història d’una parella de joves que es coneixen un dia a l’església, es casen i se’n van a viure en un dels suburbis idíl·lics on faran la vida que tota parella de classe mitjana ha somiat, amb un jardinet, fills i pastissos de poma els diumenges a la tarda. Però aquest és un llibre de Chris Kraus (Nova York, 1955), un dels símbols de la contracultura nord-americana, l’autora de I love Dick, una novel·la del 1997 que avui es considera una de les novel·les feministes més importants, i per tant la cosa no pot continuar gaire estona així. Hi ha senyals per al lector atent: la segona filla neix amb un problema cognitiu, els veïns són més hostils del que es podria esperar i les feines del pare no paren de tancar. De sobte, aquesta gran panoràmica es fixa en un sol personatge: Catherine, la filla gran, que fugirà de seguida que pugui d’aquesta família tan tibada. És llavors quan la novel·la fa un salt, qu
Temor a Vox per les patinades del PP abans del 29-N
Els escenaris canvien i la tímida remuntada a les enquestes dels últims dies del PSOE –que partia de molt avall en els sondejos– pot canviar després de la tragèdia ferroviària d'Urda. Fins ara, tot i que Pedro Sánchez havia escalat posicions en els sondejos dels últims dies i el PP havia patit una davallada, hi havia una tendència que es mantenia: Vox continuava a l'alça i amb opcions de sumar amb els populars per pilotar el govern espanyol. Ara bé, la tendència a la baixa del partit d'Alberto Núñez Feijóo ha generat malestar entre les files dels de Santiago Abascal fins al punt de patir per si serà possible una suma de dretes per arribar a la Moncloa, segons fonts de Vox consultades per l'ARA. De fet, aquest temor també s'escampa dins del PP, tal com ha constatat aquest diari.
Eliminar 70 anys en un dia: el repte de buidar el pis d'un familiar difunt
La mort té moltes contrapartides, majoritàriament en negatiu, i més enllà dels reptes emocionals que deixa, un dels seus reptes és la gestió: les despulles, l’organització d’una cerimònia i també què en farem, de tot allò que ha romàs de la persona que ens ha deixat. Els fills, o sovint els germans, entomen aquest trànsit amb filosofies molt diferents, ja que el dol també és una resposta personal, de manera que la gestió de les propietats del difunt, des de la seva roba fins als seus mobles, genera friccions a la família.