18/01/1757 
Noticias
L'activista veïnal Andrés Naya se n'ha anat a ritme de blues... i Labordeta
Era un no parar d'arribar gent. Grupets i grupets de gent que es trobaven, o es retrobaven, per ser-hi i donar el comiat a Andrés Naya, activista veïnal i una de les ànimes principals de la revista Carrer, que edita la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), en la qual ell va estar sempre implicat després de ser membre actiu de la de Nou Barris i de la del seu barri, La Prospe, el lloc d'on procedien molts dels assistents a la cerimònia que el va acomiadar aquest dimecres al tanatori de Sancho de Ávila.
Perdoni, em podria trencar la càmera, sisplau?
La meva catòdica companya Mònica Planas comentava l’altre dia el cinisme que suposa veure segons quines patums televisives renyant els polítics pel to de la conversa pública, per tot seguit sacsejar el vesper de la crispació amb un pal, un cop enllestit l’editorial solemne. Critiquen l’ús d’insults i vídeos feridors a les xarxes, però els reprodueixen amb delit i n’amplifiquen la difusió. Llegint-la, pensava en com està naixent un subgènere periodístic també tenyit pel cinisme, que és el d’anar a les manifestacions buscant l’atzagaiada contra el pobre reporter que hi han destinat, per poder erigir-se aleshores en víctimes. Nacho Abad muntava un numeret l’altre dia a Cuatro perquè li havien trencat la càmera. Un vídeo del Malas lenguas de La 1 en què diversos Homo fatxus insultaven una reportera es feia viral. Fins i tot Iker Jiménez ha tingut l’estómac de demanar respecte per la feina periodística –perioquè?– després que uns manifestants s’encaressin amb una reporte
“L’art és un acte de violència, t’ha de penetrar la ment, el cos i l’ànima”
Recuperat de l'operació a cor obert que va salvar-li la vida, Nicolas Winding Refn (Copenhaguen, 1970) manté el seu característic somriure irònic, però el seu discurs és més directe i urgent. El director ha viatjat al Festival de Sitges per presentar-hi Su propio infierno, que divendres arriba als cinemes. És el seu film més estilitzat i radical, un conte simfònic de terror que s'endinsa de la mà de Sophie Thatcher i Charles Melton en una distopia urbana de neons rosa on un assassí mata amb impunitat i un soldat busca la seva filla desapareguda. Una obra fascinant d'un fill pròdig de Sitges que, inevitablement, ha eclipsat la inauguració oficial del festival, Found alive, de Carlota Pereda.
Engega el SAGA Barcelona Game Fest, una fusió per donar al sector català del videojoc la fira que es mereix
El sector del videojoc a Catalunya fa anys que demostra una vitalitat extraordinària, però faltava un gran aparador unitari i ambiciós a l’altura del seu pes industrial i creatiu. El SAGA Barcelona Game Fest vol omplir aquest buit i neix de la fusió estratègica dels tres esdeveniments de referència del territori: l’IndieDevDay (reconvertit en BCN Game Fest i impulsat per l’ICOA), que aporta el múscul professional i la comunitat desenvolupadora; el SAGA, Saló del Gaming (organitzat per Plataforma per la Llengua), que s’enfoca en la normalització lingüística dins del sector, i l’associació cultural RetroBarcelona, que actua com la protectora i divulgadora de la història i el patrimoni del videojoc.
A la contra