25/10/1708 
Noticias
Amb alto el foc a l'Iran o sense, els estatunidencs continuen ofegats
L'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran no ha silenciat les bombes a l'Orient Mitjà. Tampoc ha portat un respir econòmic a les famílies estatunidenques. L'anunci de la pausa en les hostilitats no es va notar llavors i tampoc s'ha notat ara, quan el president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat que la treva "s'ha acabat". Malgrat que en les últimes setmanes el preu del barril de cru havia deixat enrere les xifres d'infart i tornava a rondar els 70 dòlars, la butxaca dels votants no havia experimentat cap millora. A hores d'ara, la meitat dels estatunidencs diuen que tenen problemes per pagar la gasolina (un 52%) i el cistell de la compra (un 51%), segons una enquesta publicada dimarts per The Guardian.
L'estret d'Ormuz, la batalla decisiva
La represa dels atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran aquesta setmana ha deixat l'alto el foc signat el 15 de juny no mort, però sí amb respiració assistida. Al centre de la represa de les hostilitats hi ha, un altre cop, l'estratègic estret d'Ormuz, el pas clau per al gas i el petroli i altres mercaderies estratègiques que l'Iran ha posat sota el seu control. Una arma de destrucció econòmica massiva que li ha servit, fins ara, per sobreviure a un atac que el superava militarment.
El futur electoral de Puigdemont i Junqueras
Des de la presó, Oriol Junqueras va ser el cap de llista d'ERC a les eleccions catalanes del 2017, a les generals del 2019 i també a les europees d'aquell mateix any. Des d'Esquerra, de fet, van sentenciar que, mentre durés la repressió, Junqueras seria el seu número 1 en tots els comicis. Però ja fa sis anys que això no és possible: tot i que està indultat i fora de la presó, el president dels republicans està inhabilitat fins al 2031 a l'espera de saber si se li aplica l'amnistia. D'això depèn, de fet, l'estratègia del partit pensant en el 2028.
160 dies a l'any fora de casa per pura passió: "Sort que la família m'entén"
Àlex Sans (Barcelona, 1976) tenia clar que volia formar part del món del ciclisme. Primer ho va intentar com a ciclista, però quan va veure que “no podria ser professional” va buscar una altra alternativa. El seu entrenador quan era juvenil i sub-23 també era massatgista dels equips d’Antonio Pineda, que aquest any han fet 40 anys com a referents dels equips sub-23 a Catalunya sota el nom Club Ciclista Camp Clar. Sans va començar a aprendre l’ofici amb ells. El salt al ciclisme dels grans va arribar l’any 2000, quan va entrar com a massatgista a l’equip MemoryCard–Jack&Jones i al mateix temps també com a massatgista a l’equip Kelme com a freelance. Va combinar curses als dos conjunts i a finals d’any li van oferir contracte els dos equips. Va escollir l’equip danès. “Em va atraure. Era més una aventura”, justifica Sans a l’ARA en aquesta primera setmana de Tour. I va continuar amb un projecte que més endavant va arribar a ser el CSC Proteam, amb qui l’Àlex va guanyar el T
La família que converteix llençols de fa cent anys en vestits de núvia
Per què una família continua treballant amb teles centenàries quan tothom consumeix roba nova que potser no durarà ni un any a l’armari? En una època dominada per Shein i Temu –entre altres gegants de la moda ultraràpida–, hi ha una botiga al Barri Gòtic de Barcelona que desafia aquesta lògica i treballa just en la direcció contrària. A L’Arca, llençols, cobrellits i cortines de finals del segle XIX i començaments del XX es transformen en vestits de núvia o peces de prêt-à-porter. La seva matèria primera no és només cotó, seda o lli de qualitat: és temps. “És part d’una història i nosaltres només n'escrivim un nou capítol”, resumeix Carmina Pairet, una de les actuals responsables de l’espai que comparteix amb la seva germana Nina Balmes.