Noticias
El Hierro, desbordada per la immigració: les Canàries reclama l’activació de Frontex
S’agreuja l’emergència migratòria a les Canàries. Més de 9.000 persones han desembarcat durant la primera quinzena de novembre a El Hierro, l’illa més petita de l’arxipèlag –amb poc més de 12.000 residents–. De fet, ja hi ha hagut tres dies consecutius en què hi han arribat més d’un miler de persones en un sol dia. Les arribades a El Hierro representen el 84% dels migrants que han arribat a les Canàries en aquest mateix període, i el president del Cabildo, Alpidio Armas, va alertar diumenge d’una situació insostenible per a l’illa, i va demanar celeritat als governs canari i espanyol per atendre i traslladar aquestes persones i reduir la pressió in crescendo de les instal·lacions d’acollida. El Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE) de l’illa té una capacitat oficial de 800 places, i les instal·lacions superen àmpliament l’aforament.
Nou estiuet, vent i més núvols que pluja els pròxims dies
El canvi de setmana no ha comportat cap canvi en la dinàmica meteorològica. Una setmana més, continuarem sota els efectes de la circulació atlàntica, amb el pas de fronts desgastats associats a profundes borrasques que quedaran lluny de casa nostra. Entre dimarts i dimecres hi haurà força intervals de núvols i bufarà vent d’entre ponent i garbí, amb una clara pujada de les temperatures. Serà un estiuet amb majúscules, ja que les temperatures estaran entre 5 i 10 graus per sobre de la mitjana. Arribaran algunes gotellades o ruixats per l’oest, que deixaran més aigua al Pirineu i el Prepirineu occidental. Però a la majoria de comarques ben poca aigua s’hi espera, per no dir gens. Les precipitacions més importants tornaran a quedar concentrades a la meitat oest peninsular. No es veu un canvi de dinàmica a mitjà termini, tot i que el segon tram de setmana l’ambient serà clarament més tardorenc.
Júlia Creus, actriu de ‘Merlí’: “A la sèrie es van aprofitar molt de nosaltres”
Merlí va ser un dels grans èxits de TV3, però passats els anys no tots els que van participar en la sèrie guarden un record idíl·lic d’aquella època. Una de les darreres que ha parlat de la seva experiència ha estat l’actriu Júlia Creus, que va interpretar el personatge de Mònica de Villamore, la més pija dels Peripatètics. En el seu pas pel pòdcast Más famoso que tú, ha criticat les condicions emocionals i econòmiques durant el rodatge. “Sona una mica malament, però la sèrie es va aprofitar molt de nosaltres [els actors joves]. No em refereixo a la productora en si: hi havia una relació molt personal amb el creador de la sèrie [Héctor Lozano] que després es va trencar. Hi va haver molta decepció. Tots els meus companys van fer molt bona feina, i la sèrie no ens va cuidar de la manera en què ho havia de fer. Ens van utilitzar emocionalment, dient-nos que érem una família, i quan no ens van necessitar i van planificar altres coses, el repartiment va quedar molt desatès”, reflexi
Cinc països de la UE crearan un centre de deportació de migrants a Ruanda
El projecte per endurir la política migratòria europea agafa embranzida. Cinc països europeus crearan a Ruanda el primer centre de deportació de migrants irregulars fora de les fronteres comunitàries, segons ha anunciat el govern danès en un comunicat. La iniciativa, impulsada per Dinamarca, també compta amb Alemanya, Àustria, Grècia i els Països Baixos, que al setembre van anunciar que havien arribat a un acord amb un país extracomunitari per crear-hi centres on enviar migrants pendents de ser deportats.
Robert Pattinson serà el nou James Bond
La recerca del nou James Bond s’ha acabat. El nou agent 007 serà l’actor anglès Robert Pattinson. La productora Amazon MGM ha confirmat la notícia a través d’un vídeo de l’actor vestit amb esmòquing i apuntant amb una pistola. Al final del vídeo es llegeix: “James Bond tornarà”. En un comunicat que recull Variety, Pattinson confirma la notícia: “James Bond és un dels personatges més llegendaris del cinema, i que em confiïn ser 007 és l’honor més important de la meva vida. [...] Dir que aquest paper és un somni fet realitat és quedar-se curt”.
20/03/1705 