05/12/1657 
Noticias
El PSOE fia la remuntada a l’habitatge en el que pot ser la partida final del ‘sanchisme’
En una campanya electoral el més important és el relat. D’allò que es parla i del que no, del que se situa en el centre del debat públic i del que queda arraconat. Quan el president espanyol, Pedro Sánchez, va decidir convocar eleccions anticipades el passat 5 d’octubre, tenia la narrativa perfecta. El desnonament de Maricarmen Abascal va ser l’espurna de l’esclat social pel dret a l’habitatge i ell va decidir reactivar les mesures legislatives que feia temps que tenia en un calaix per intentar respondre-hi. Era un win-win: si el Congrés li avalava el projecte, donava aire a la legislatura i reconstruïa la majoria plurinacional; i en cas que no, tenia l’excusa perfecta per convocar comicis i cridar a la mobilització social. És el que va fer: avançar eleccions per demanar una majoria àmplia d’esquerres i donar resposta al problema de l’habitatge després de vuit anys de govern. El PSOE ho fia tot a aquesta promesa per remuntar aquest 29-N, en una partida electoral que pot ser la darrera
Iolanda Batallé guanya el premi Proa amb l’amor “intens i dolorós” d’una escriptora
“M’he enfrontat a la persona que vaig ser quan tenia vint-i-pocs anys, potser els anys més intensos i desconcertants de la meva vida”, diu l’escriptora Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971), guanyadora del 8è premi Proa de novel·la. L’obra premiada es titula Lluny de Califòrnia i ressegueix el viatge al passat de Maria Viladoms, una escriptora de 50 anys que s’enfronta a un episodi sentimental de joventut que la mateixa autora ha rescatat de la pròpia autobiografia. “Al text descric l’enfrontament entre una dona madura i la dona jove que va ser, un intent per passar a net algunes de les lliçons que la vida li ha anat ensenyant. Són pàgines intenses i íntimes on he constatat la dificultat de ser sincers amb nosaltres mateixos”, subratlla Batallé. El premi Proa està dotat amb 40.000 euros i la publicació de la novel·la, que arribarà a les llibreries el 18 de novembre.
Un magnífic drama de memòria històrica
Un bon text, tres magnífics intèrprets i una impressionant direcció. Malgrat un títol poc aclaridor, més aviat al contrari, l’obra d’Òscar Constantí Bosch sobre el robatori de nadons a Espanya –des de les presons franquistes fins a la democràcia– és al mateix temps una inapel·lable denúncia de la inacció política, una recomanable revisió de la memòria històrica i una magnífica exaltació de la lluita d’unes mares per retrobar els seus descendents.
Feijóo es juga la seva última bala a Catalunya, “motor de la nació espanyola”
Alberto Núñez Feijóo sap que aquesta és la seva última bala i que no en tindrà cap més si torna a fracassar. De fet, l’esperaria un assassinat polític cru com el de Pablo Casado i l’ara o mai que dibuixa per Espanya també serveix per ell, tot i que les enquestes li somriuen, de manera que el més probable és que pugui instal·lar-se a la Moncloa després de les eleccions generals del 29 de novembre. Però ho faria malgrat la seva davallada i gràcies al creixement de Vox. Per tot plegat, en aquests comicis el líder del PP no volia cometre les mateixes errades de la passada campanya estatal del 2023 que van mobilitzar l’esquerra i van provocar el cataclisme dretà més inesperat. I per això la campanya ha començat aquest dijous a Catalunya, des del poliesportiu del barri de Llefià del feu badaloní del seu candidat català al Congrés i alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol. Són conscients del fracàs al Principat el 2023 amb 40 diputats del bloc de la investidura de Pedro Sánchez per 8
Vox es queda sol al Consell de Mallorca contra la concessió del Premi Nacional de Poesia a Sebastià Alzamora
La poesia ha entrat aquest dijous al ple del Consell de Mallorca, però no per discutir-ne els mèrits literaris. Vox hi ha duit una moció contra la concessió del Premi Nacional de Poesia 2026 a Sebastià Alzamora, dotat amb 30.000 euros, i ha convertit el guardó en motiu de confrontació política. La proposta, defensada en castellà pel portaveu adjunt de Vox, David Gil, no qüestionava la qualitat de Sala Augusta seguit de Llengua materna, sinó que retreia a l’escriptor i articulista del diari ARA es seves opinions sobre Espanya, les institucions i la història.