Noticias
“Fa un segle un fanal era bonic; ara és un pal gris i lleig”
Fa una cara curiosa que només s’entén del tot quan es confronta amb el context en què va ser presa la foto: el seu germà pronunciava el discurs de padrí al seu casament i, tal com ho recorda, estava una mica preocupat pel que diria a continuació. La conserva perquè és espontània, no té el to formal i seriós de LinkedIn i, sobretot, no és producte de la IA. Alex Murrell, director d’estratègia d’Epoch, és l’autor de The age of average [L’era de la mitjana], un assaig que adverteix que els objectes i els espais que ens envolten ja són iguals arreu.
El cel de Rosalía i l’escuma del Yamuna
Fa una setmana, Rosalía es va coronar a la gala dels Grammy Llatins fins i tot abans de rebre els guardons. El seu espectacle d’obertura, en què va encadenar tres temes del seu àlbum Lux, va ser fascinant. La posada en escena va elevar les cançons a una atmosfera d’espiritualitat que va emocionar profundament el públic. Rosalía, com una suggeridora Madonna medieval, es movia enmig del seu virginal cos de ball sobre una gran massa blanca i espessa que cobria el terra i l’escala. L’escenari recreava un cel flonjo, ple de núvols, com un mar de cotó fluix d’on va emergir un ballet d’àngels.
Per què alguns formatges curats i semicurats indiquen a l'etiqueta que contenen ou?
Potser us hi heu trobat algun cop. Compreu un formatge curat o semicurat –a casa nostra en tenim de molt bons– i a la llista dels al·lèrgens hi llegiu ou. Per què? Quin és el motiu que fa que un formatge en contingui quan, d’entrada, podríem pensar que és un ingredient innecessari? Per a les persones al·lèrgiques a l’ou, que poden patir derivades greus si n’ingereixen, és una informació cabdal que han de conèixer.
Teatre en estat pur amb Josep Maria Flotats
Un actor caminant sobre un escenari i algú que el mira. Això és teatre, no fa falta res més. Ho va dir el gran Peter Brook. Una cosa que queda ben palesa a la nova producció del gran Josep Maria Flotats, La promesa de l’alba, basada en les obres de l’escriptor i diplomàtic francès Romain Gary (Vílnius, 1914 - París, 1980) guanyador de dos premis Goncourt, el Nobel de la literatura francesa. El nou espectacle de Flotats és una proposta despullada que, curiosament, s’acosta a l’ideari que Àlex Rigola ha imprès al teatre Heartbreak Hotel. Flotats ho fia tot a la paraula i a la interpretació amb un monòleg sense cap attrezzo que circula pel cos de l’actor.
“La tupinada que ve”: així s’escampa el relat de frau electoral
Les llargues cues per votar a consolats espanyols com el de Londres i el de París tenen una lectura evident: que les eleccions del 29-N provoquen interès. S’espera que la participació sigui alta i la polarització afavoreix la mobilització de l’electorat. Però alguns escampen que les cues com la que va haver de fer el corresponsal de l’ARA a Londres, Quim Aranda, no indiquen que hi ha molt d’interès per a les eleccions, sinó que hi haurà frau electoral. La polèmica escriptora Lucía Etxebarria va repiular dissabte el tuit d’Aranda amb el vídeo de la cua a Londres afegint-hi el comentari: “La tupinada que ve”. El seu tuit es va veure més de 100.000 vegades. No va ser l’única. “Llargues cues al consolat d’Espanya a París, ple de negres i magribins. Ve una tupinada, senyors”, va piular Anonymous Tabarnia, que va redifondre un vídeo en què es veia gent de tota mena que hores abans havia publicat un altre usuari sense cap comentari racista. Unes 40.000 visualitzacions. “Si us pos
13/11/1645 