Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Flick dona veu als enfadats perquè es reivindiquin
"Sortiu i demostreu-me que mereixeu ser titulars", era el missatge subliminar de l’alineació. Potser va ser el missatge real expressat per Hansi Flick al vestidor. L’entrenador va escriure a l’onze titular els noms dels enfadats de dissabte, d’aquells que van airejar el seu mal humor per haver jugat menys del que volien i dels que no havien jugat gens.Seguir leyendo.... - Wallbox busca salvar-se del precipici
El 13 de febrer, Pedro Sánchez visitava la fàbrica de carregadors elèctrics per a cotxes, Wallbox, a la Zona Franca de Barcelona. Aquesta és una de les empreses, amb sis milions d’euros en ajudes, vinculada al PERTE del vehicle elèctric i del programa Moves. Deu dies després, Wallbox anunciava una ampliació de capital per valor de 10 milions d’euros, assignada a dos dels seus principals accionistes: Iberdrola, a través del fons Perseu, i la família Riberas, propietària de Gestamp, a través del fons Orilla, per un valor de 0,3698 dòlars l’acció. A aquesta ampliació també va acudir el cofundador i CEO de Wallbox, Enric Asunción, que junt amb l’altre fundador, Eduard Castañeda, mantenen el control de l’empresa.Seguir leyendo.... - La vida perdurable
Fa dies que volia escriure sobre El loco de Dios en el fin del mundo, el llibre de Javier Cercas que explica la seva peculiar aventura al Vaticà i el viatge que fa en el seguici que acompanya el papa Francesc a Mongòlia. Ara, esclar, és un bon moment. De les dues o tres coses que m’interessen més al món, una és Roma i el Vaticà, i tot el que hi passa. D’altra banda, no sóc gens sospitós de ser amic de Javier Cercas. Ho vaig ser (si més no, conegut i saludat), però amb el pas dels anys ens hem distanciat de tal manera que fins i tot hem mantingut notables, m’atreviria a dir que agres, divergències, en públic i en privat. Em vaig acostar, doncs, a aquesta "novel·la sense ficció" amb l’interès que em desperta l’assumpte i amb el neguit de pensar què n’havia fet Cercas, de la seva experiència vaticana. Diguem-ho d’entrada: aquesta "barreja extravagant de crònica i assaig i biografia i autobiografia" és una peça magnífica. No s’allunya de l’estil habitual de Cercas, que consiste - El llibre esgotat per Sant Jordi
Pot ser que sigui sort o un olfacte periodístic fora del periodisme. O les dues coses. El cert és que Javier Cercas té el poder d’avançar-se als esdeveniments o surfejar-hi per sobre. Només hi ha un secret. A Cercas no l’enrredaràs, perquè cada dia té la seva bona dosi de diaris, i aquesta rutina el fa viure al món i saber de què va. Ningú li pot menjar el coco. Ni el Papa. Després d’escriure un llibre sobre ell per indicació del Vaticà, continua sent un ateu. Semblant a aquella obra de Manuel Vázquez Montalbán, Un polaco en la corte del rey Juan Carlos, el comunista i republicà amb un monarca. Síndrome de l’equilibri, que no d’equidistància.Seguir leyendo.... - Una ocasió per al miracle
Per a aquells que creuen en els miracles i fins i tot aposten per la futura santificació de Francesc, la coincidència dissabte vinent a Roma de tots els líders mundials i dels seus adversaris interns i externs pot ser el moment ideal perquè es doni una d’aquestes conjuncions gairebé impossibles que permeti arreglar el món. O deixar-lo, almenys, una mica més arreglat. Aquest sí que, en cas de produir-se, seria un prodigi que elevaria el papa argentí directament als altars. En cas d’haver-hi una vida més enllà de la mort, seria un esdeveniment que a ell el faria feliç. I a la resta de la humanitat, també. Imaginin que allà en els funerals del Papa, els presents, commoguts per la mort del Pontífex, decidissin atendre els seus missatges, als quals fins ara s’han fet el desentesos, i es replantegessin les seves rivalitats, els seus odis, les seves desmesurades ambicions, i atenguessin aquestes peticions d’acollir amb misericòrdia els immigrants, de protegir el planeta, de no marginar els que no
