Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • L’herència dels fantasmes
    E n poques arts com en el teatre compta tant l’aura, amb les seves presències, però també amb absències. El 2005, Josep Maria Mestres va marcar una fita en l’imaginari teatral amb un text de David Mamet atípic, elevat a èxit flagrant del Lliure per obra i gràcia de la insubstituïble Anna Lizaran i un personatge que semblava fet a mida de la seva volcànica presència escènica. Gairebé dues dècades després, el director torna a remuntar l’espectacle amb part del repartiment original: Emma Vilarasau assumeix ara el paper de l’enyorada Lizaran, mentre que Marta Marco afronta l’antic rol de Vilarasau. Completa el ball la incorporació d’Emma Arquillué, que interpreta la criada que Marco va dibuixar fa 20 anys. El conjur està a punt.Seguir leyendo....
  • Sarah’s Scribbles’ ha dit adeu i no se n’ha assabentat ningú
    L’èxit funciona de vegades en un sentit contrari al que es pensa. Aquesta setmana, Sarah Andersen, la historietista d’uns trenta anys de Connecticut, l’autora de tires còmiques més famosa i popular del moment, ha dit que el seu últim llibre, Adulthood is a gift llibre autoreferencial que tanca un cercle: el primer es va titular Adulthood is a myth, que aquí es va traduir com Crecer es un mito (Bridge), serà el seu últim llibre. ¿Se n’ha sabut res, d’això? No. ¿Per què? Perquè l’èxit d’Andersen és un èxit de públic, un èxit aliè al món de les entrevistes gairebé totes les que ha concedit les ha concedides a petits mitjans online i de la realitat. En qualsevol cas, i per sort, de l’única de qui s’acomiada Andersen és de la Sarah d’ulls sortints que l’ha portat fins aquí.Seguir leyendo....
  • La 2 recorda, 40 anys després, la rebel·lia de La bola de cristal’
    Al cementiri de Polloe, a Sant Sebastià, hi ha una làpida que es distingeix de la resta perquè hi té enganxada una bola de vidre. Algú també hi ha deixat penjat un dibuix d’una dona de celles frondoses, ullals punxeguts i amb cables com a cabellera. És la Bruja Avería, el personatge més emblemàtic de La bola de cristal, el transgressor programa infantil i juvenil dels anys 80 que va marcar diverses generacions d’espanyols, sobretot els que llavors anaven a l’escola.Seguir leyendo....
  • El baño del diablo’ narra una antiga epidèmia criminal
    Que la pel·lícula segurament més impactant d’aquest festival de Sitges sigui un drama gairebé factual diu molt sobre l’ésser humà i la nostra societat. El baño del diablo (Oficial Fantàstic Competició) no relata cap possessió sobrenatural, sinó que fa sortir a la llum una poc coneguda epidèmia criminal i autodestructiva que va assolar zones de parla germànica a l’Europa dels segles XVII i XVIII: persones amb impulsos suïcides, sobretot dones, van cometre crims capitals, sovint assassinats de nens, per així poder ser detingudes, absoltes per un sacerdot i finalment executades; evitaven d’aquesta manera la condemnació eterna que els hauria valgut el suïcidi, un pecat impossible de confessar.Seguir leyendo....
  • Preservar la Boqueria
    ¿Qui no hi ha anat mai, a la Boqueria? Barcelona compta amb 43 mercats municipals extraordinaris, però la Boqueria és un dels més estimats per tota la ciutadania de Barcelona, i molt especialment, no cal dir-ho, pels seus veïns i veïnes més propers. Són prop de 200 anys presidint la Rambla, més de 100 amb la seva emblemàtica façana modernista, i un etern espai de vida comercial i de trobada popular. Totes i tots hi hem anat alguna vegada a buscar aquell producte que només trobarem allà; ens hem deixat enamorar per la qualitat de fruites, verdures, carn i peix; hem gaudit de l’excel·lent restauració tradicional amb producte fresc, i, per descomptat, hem xerrat i comentat l’actualitat i ens hem emportat a casa els millors consells per conservar, elaborar i cuinar la compra.Seguir leyendo....