Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Amb Illa guanya la correcció política
Dies de trucades en off i temptatives per formar un Govern. Salvador Illa ha guanyat amb educació. La política fa temps que va deixar de ser correcta. Improperis i hipèrboles per un tub. Cal donar canya si vols un titular o un tall de veu a la ràdio o a la tele. Aquest és l’èxit més gran d’aquestes eleccions, la victòria d’un candidat cortès que no renuncia a dir les coses clares. Seguir leyendo.... - Tenir idees
Algunes idees neixen amb tanta força que són insostenibles en el temps. Generen una il·lusió desbordant, i de sobte es desplomen. Tots sabem què és tenir una idea boníssima que poc després abandonem perquè comença a semblar-nos el contrari, sospitosament. Fa uns anys, un amic que en algun moment va aspirar a escriure em va ensenyar una llibreta en la qual havia anotat desenes i desenes d’idees que van pretendre ser el naixement d’una novel·la: una primera frase, un argument, un personatge, una situació, un lloc, una anècdota. Una novel·la despunta de maneres molt diferents i imprevisibles. Però l’important és que continuï, i en aquella llibreta res passava del començament. Seguir leyendo.... - Tot està obert
Illa guanya, Puigdemont resisteix, Aragonès s’enfonsa: aquest és el titular primari de la nit electoral, que, tot i clarificar la situació, deixa obertes totes les portes. D’entrada, sembla obvi que Salvador Illa és qui té opcions de ser president, no endebades ha superat els tres objectius que tenia fixats: guanyar en vots i escons, trencar la majoria sobiranista i reforçar la presidència de Sánchez. Però, tot i el triomf indiscutible, no queda clar que aconsegueixi el quart objectiu: ser investit president. És aquí on s’obren quatre escenaris que són difícils i alhora possibles, i que certifiquen l’enorme complexitat de la realitat catalana. Seguir leyendo.... - Un altre caos de Rodalies
Si no fos perquè els usuaris del servei de la xarxa de Rodalies ja tenen omplerta la seva capacitat de sorpresa, irritació i incomoditat, la suspensió de tot el servei després de l’incident de diumenge a Montcada-Bifurcació hauria suscitat un escàndol molt més gran del que ja ha suposat. Encara no es poden preveure quines seran les conseqüències precises, fins a quin punt n’hi haurà prou amb les mesures alternatives ja posades en marxa i a quin ritme es podran continuar recuperant els itineraris i les freqüències, en un procés progressiu que ja va començar ahir. Però la malhumorada resignació forma part ja, després de dècades de promeses, del manual d’ús del transport públic ferroviari. Com forma part del paisatge, també, l’intercanvi d’acusacions entre administracions sobre quines són les causes, responsabilitats i solucions després de cada incident. Seguir leyendo.... - Que m’enganyin els meus
M’agradaria triar conscientment per qui preferiria ser desinformat. No votem tant els líders que més possibilitats ens ofereixen d’arreglar, posem per cas, el problema de les llistes d’espera de la sanitat pública com els que més s’assemblen als nostres pares. O els que més s’allunyen d’ells, que ve a ser el mateix. Hi ha una simetria increïble entre l’adhesió infrangible i el rebuig unànime. Tampoc és estrany que els que comencen rebutjant unànimement els seus progenitors acabin, amb el pas dels anys, adherits a ells de manera infrangible. I viceversa. Això explica els fitxatges polítics i canvis de jaqueta que es veuen de tant en tant. Els que van en una direcció s’equilibren amb els que venen de l’altra i d’aquesta manera el dualisme sobre qui desitges que t’enganyi es manté en bona forma. Seguir leyendo....
