Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Laia Aguilar aborda la complexitat de les relacions familiars
Ens trobem amb l’escriptora Laia Aguilar (Barcelona, 1976) en una bonica terrassa d’un hotel davant el port de Barcelona. L’altura permet veure en primera línia la immensitat del mar i ajuda a crear una atmosfera gairebé màgica que encaixa perfectament amb allò que suscita el nou projecte de l’escriptora. Tots aquells mars (Columna), que va sortir a la llum dimecres passat, proposa un viatge en el qual el mar, l’illa de Formentera i la màgia de les llegendes i les faules guien el lector entre les dificultats de les relacions familiars i un misteri del passat sense resoldre.Seguir leyendo.... - I 29 anys després, Oasis guanya la guerra amb Blur
Perplexos estem davant aquesta operació tornada d’Oasis, que col·loca la banda com a líder indiscutible de la seva generació, en el pop-rock britànic, en termes de suport popular. Penso en aquella batalla del Britpop fa gairebé tres dècades, molt celebrada per la premsa i en la qual els Gallagher van ser derrotats per Blur.Seguir leyendo.... - El viatge més fosc d’Els anells de poder’
Diuen els responsables que la segona temporada d’El senyor dels anells. Els anells de poder, la sèrie d’Amazon Prime que ha vingut a fer un nou pas de rosca en l’univers creat per J. R. Tolkien seria, sobretot, més fosca. No fa falta que ho jurin, perquè per descobrir-ho només s’ha de prémer el play. Si la primera temporada s’obria amb una de les seqüències més repolides de la saga, la d’uns nens jugant en un bonic rierol del sempre bucòlic i assolellat món èlfic, la que es va estrenar dijous passat s’inaugura amb un conciliàbul pestilent i ombrívol d’orcs que escolten l’amo i senyor de les tenebres, Sauron. En tot just dos minuts tindrem la pantalla ben plena de destralades i de la sang negra com el petroli que brolla de les criatures més desagradables de la Terra Mitjana.Seguir leyendo.... - Homèrics o estrafolaris
Al llarg d’un llarg mes d’agost sense escriure, tens temps de fixar-te en assumptes molt transcendentals i molt banals. Acumules a la nevera productes que són frescos en el moment d’entrar-hi i que, al cap dels dies, deixen anar aquell suc desagradable de les menges que es fan malbé. Em passa, per exemple, amb el julivert. Quan en tinc, imagino tot de picades i amanides que el vegetal ha de culminar amb una mica d’all trinxat. Després, les restes del julivert, perdut en el marasme del frigorífic, són patètiques desolacions quotidianes que acaben al cubell de les deixalles biodegradables.Seguir leyendo.... - Terratrèmols
Aquesta setmana n’hi ha hagut un de magnitud 5,4 amb epicentre al sud de Lisboa i els efectes, afortunadament febles, del qual s’han sentit en la meitat occidental de la Península, recordant que som en una zona sísmica en què el frec de les plaques tectòniques americana i africana es deixa notar, de tant en tant, a la superfície. És el que va passar el 1755, quan un terratrèmol seguit d’un sisme submarí va destruir Lisboa i li va permetre al marquès de Pombal reconstruir-la encara més bonica i el que va passar el 1960 a Agadir i també l’any passat al sud de Marràqueix, amb tràgiques conseqüències per al nostre altre veí, el Marroc. Són esdeveniments que ens recorden que vivim en un planeta viu que no controlem i del qual no som amos, sinó inquilins, ja que existia abans que arribéssim i ho farà temps després que hàgim fet mutis pel fòrum. El nostre és pagar la renda sense espatllar-lo.Seguir leyendo....
