Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Noticias
- Ceci i Laura, els ulls rere Collboni
Entre el seguici de persones que sol acompanyar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la seva atapeïda agenda, hi ha dues figures que sempre o gairebé sempre hi són presents. Atents, discrets i prudents, segueixen els seus passos sense perdre’l de vista. Són Ceci Fimia i Laura Guerrero, els fotògrafs de protocol de l’Ajuntament, encarregats de documentar el dia a dia de l’alcalde. És igual si és una inauguració solemne, una visita a un mercat o una xerrada amb veïns en un parc. Són els ulls que retraten l’activitat institucional, la quotidianitat i, en ocasions, la intimitat de qui ostenta la màxima responsabilitat a la capital catalana.Seguir leyendo.... - Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona: "El calendari de la reforma de la Fira a Montjuïc és ambiciós i possible"
La setmana passada aquest diari va parlar amb alguns dels arquitectes que reformaran la Fira a Montjuïc. ¿Què diria que guanyarà la Fira amb el canvi? ¿Imatge? ¿Negoci?Seguir leyendo.... - 3.000 nous pisos per transformar Cornellà
És la resposta recurrent d’Antonio Balmón (PSC), alcalde de Cornellà de Llobregat, quan li pregunten sobre el seu futur: "La meva mirada és a deu anys vista". L’alcalde, el que més temps fa que ocupa el càrrec de tot l’àrea metropolitana de Barcelona, amb dues dècades a la seva esquena, s’ha donat aquest termini perquè Cornellà "consolidi la seva maduresa i qualli com a ciutat", afirma Balmón.Seguir leyendo.... - Cremar les naus, la solució dels narcos a alta mar
Mar endins, les patrulleres policials que persegueixen el narcotràfic han de portar agents armats, farmaciola, llanxes d’arriat ràpid, navegació veloç per als abordatges... D’un temps ençà, a més, també convé portar mànegues i canons d’aigua per apagar els incendis al mig de l’oceà que provoquen els delinqüents .Seguir leyendo.... - "L’esport em va fer deixar de menjar. Després, em va ajudar"
Una hora i mitja cada tarda, i alguns matins exercicis de força al gimnàs. Aquesta era la rutina d’entrenament de natació de Pilar Pino quan tenia 16 anys i competia al Club Natació Santa Eulàlia. Al batxillerat va decidir deixar-ho per centrar-se en els estudis, amb l’objectiu d’entrar a la Facultat de Farmàcia. "En el meu cas, deixar l’esport va ser una raó per la qual vaig desenvolupar un TCA: sentia que havia de compensar l’esport que ja no feia. I per això vaig deixar de menjar i vaig començar a fer moltíssim més exercici", afirma Pino, des de París, en la seva trentena. Ara, 12 anys després, ha tornat a nedar i a competir. "Sempre pots recaure, però l’esport m’ajuda a no saltar-me ni un sol àpat, el menjar per poder tenir energia i fer el que em vingui de gust", sentència. Aquesta setmana, s’ha presentat una investigació de l’Hospital de Bellvitge que relaciona la pressió de l’esport i l’estètica, la mala gestió de la frustració i la necessitat de control amb els t