Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos
    Dos anys després que l’Acadèmia del Cinema Català creés una unitat d’atenció especialitzada en víctimes d’abús en el cine, l’Acadèmia del Cine segueix els seus passos i presenta la Unitat de Prevenció i Atenció Contra les Violències en el Sector Audiovisual i Cultural. La unitat, que ha nascut "a proposta de l’Observatori d’Igualtat del Ministeri de Cultura", estarà a disposició de les professionals de tots els sectors culturals i ja ha rebut el suport de l’Acadèmia de les Arts Escèniques. Seguir leyendo....
  • En un món de Vics, tria ser Carlota
    "Més que un títol, hereto els valors que m’ha donat la meva família, els meus avis, els meus pares, els meus cosins, els meus oncles...". Va ser una de les úniques frases que Victòria Federica (Vic) va aconseguir completar tota sola en els 50 minuts publicats de xerrada que va mantenir en el pòdcast de Vicky Martín Berrocal. ¿Per què ho sé? Perquè no vaig voler jutjar un tall aïllat d’una entrevista i vaig preferir comprovar-ne el context. Això i que em moria de ganes de descobrir els "valors" que la neta del rei emèrit ha mamat a casa. ¿A què es referiria exactament Vic? ¿Al classisme, l’endogàmia, el saqueig, l’adulteri...? Seguir leyendo....
  • Sang per tancar ferides
    Una dona torna al poble costaner on va créixer, amb una escopeta al bolso i molta més munició que uns cartutxos: tot el dolor, la ràbia i el trauma que acumula des de nena, quan un home d’èxit li va destruir la vida. La protagonista de Nina, doncs, és un animal ferotge assedegat de venjança, i la directora Andrea Jaurrieta la contempla alternant dues línies temporals paral·leles: en una contemplem la ferida i en l’altra assistim a l’intent brutal de tancar-la. I mentrestant també busca culpes col·lectives, silencis còmplices i hipocresies socialment acceptats, i reflexiona sobre l’adolescència truncada, els ritus de pas perduts, el final de la innocència de males maneres. Seguir leyendo....
  • Tres dones, tres generacions
    Catherine Deneuve, Andrea Riseborough i Morgan Saylor. Mare, filla i neta en la ficció. Un guió escrit pensant en les actrius que interpretaran els tres personatges principals, sobretot en el cas de Deneueve i Riseborough, màxims reclams d’una història tractada de manera massa dolça, una mica frívola si es vol, malgrat començar sent un drama d’impossible reconciliació generacional. L’escenari: una granja de pollastres a Nova Jersey, tot i que es tracta d’una pel·lícula francesa en tot el sentit de la paraula. Seguir leyendo....
  • Més aventura que ciència-ficció
    La nova entrega de la saga de films sobre El planeta dels simis és la que més s’assembla a la pel·lícula fundacional de 1968 protagonitzada per Charlton Heston. En una escena, la música recorda fins i tot aquell film. La seqüència en la qual els goril·les cacen humans també està inspirada en el primer títol, així com les imatges a cavall per la platja. Per rematar el parentiu assumit, l’única humana amb protagonisme d’El regne del planeta dels simis es diu Mae, però els ximpanzés la bategen com a Nova, que era el nom del personatge encarnat per Linda Harrison en la versió amb Heston. Seguir leyendo....