Día anterior 
Sitio web
Noticias
"Volem vestir dones segures i també fortes"
Deia Coco Chanel que el negre era el color més elegant de tots, una tonalitat que la dissenyadora francesa va allunyar de la simbologia del dol i va dotar de refinament a través de les seves creacions. És una unió —la del negre i l'elegància— que encara es manté viva i que aquest dimarts s'ha pogut veure en diverses desfilades de la primera jornada del 080 Barcelona Fashion, on les marques han decidit explicar històries a través de les peces de roba i reivindicar el paper identitari de la moda.
Diversos països europeus abandonaran la convenció que prohibeix les mines antipersones
Davant l'amenaça russa, Finlàndia vol rearmar-se. Per això augmentarà la despesa en defensa fins al 3% del PIB el 2029 i abandonarà el Tractat d'Ottawa, la convenció internacional que prohibeix l'adquisició, producció, emmagatzematge i utilització de mines antipersones. Hèlsinki se suma així a diversos països europeus veïns de Rússia que opten per renunciar a aquest tractat internacional. Polònia, Estònia, Letònia i Lituània ja ho van anunciar el 18 de març passat.
Espanya, a quatre universitats de tenir-ne tantes de privades com de públiques
En els últims 25 anys s'ha triplicat el nombre d'universitats privades a l'Estat. De fet, segons les últimes dades del ministeri de Ciència, Innovació i Universitats fetes públiques aquest dimarts, actualment a Espanya hi ha un total de 96 universitats, de les quals gairebé la meitat (46) ja són privades, enfront de les 50 públiques. A més, hi ha fins a nou centres privats que estan pendents de rebre l'aval per obrir les portes. D'aquesta manera, tot i que a hores d'ara es troba a només quatre centres de tenir-ne tants de públics com de privats, tenint en compte el nombre d'institucions que estan pendents de rebre llum verda, no seria d'estranyar que pròximament a l'Estat hi hagi tantes –o més–universitats privades que de públiques.
Zapatero i les fotografies amb Puigdemont i Putin
No és difícil corroborar que José Luis Rodríguez Zapatero té algun paper en la negociació entre el PSOE i Junts quan els únics actuals membres del partit que tenen lloc reservat a la primera fila en la presentació del seu últim llibre són Santos Cerdán i Juanfran Serrano, els principals interlocutors de Ferraz amb Carles Puigdemont. El PSOE i l’expresident espanyol s’han cuidat molt els últims mesos de no confirmar el rol que té en les converses. I és que la discreció és una màxima de la resolució dialogada als conflictes, tal com explica Zapatero a La solución pacífica (Penguin Random House, 2025), on aborda l’escenari internacional i les múltiples guerres obertes. Per tant, no fa cap referència a Catalunya.- Compte amb les presses per apagar la TDT
Fa quatre dies es parlava del 2030 com a possible data per apagar la TDT, és a dir, els canals tradicionals per ones. Se suposava que aleshores la pràctica totalitat del consum s’hauria desplaçat ja a la televisió online i, per tant, l’espai radioelèctric que ocupen les cadenes de tota la vida es podria alliberar per a una demanda creixent en el sector dels mòbils i la internet de les coses. Per sort, aquest llindar del 2030 ha decaigut i ara es parla del 2040… com a mínim. Només cal estudiar una mica la història dels mitjans de comunicació per saber que rares vegades desapareixen: més aviat es trepitgen i es complementen. La desaparició de la TDT, encara que tingui molt de sentit des del punt de vista tecnològic, seria preocupant pel que fa a la salut democràtica. I a Catalunya, més.
