Día anterior 
Sitio web
Noticias
La guerra contra l'Iran uneix els israelians al voltant del govern: "Quan veus que t'ataquen, no hi ha opció"
L’inici de la guerra oberta amb l’Iran ha activat a Israel un reflex polític immediat: el tancament de files davant d’una amenaça percebuda com a existencial. El suport als atacs contra Teheran és, en aquests primers dies, majoritari. “Crec que s’ha d’acabar amb el règim”, diu una jove de pares iranians, nascuda a Jerusalem. “No és només per la llibertat del poble iranià, sinó per la nostra. Confiem molt en Bibi i en el govern”.
El règim iranià inicia el camí per sobreviure sense el líder Khamenei
Diumenge al matí, a la ciutat santa de Qom, una bandera vermella s’eleva lentament sobre la cúpula de la mesquita Jamkaran. El drap carmesí, que en la tradició xiïta simbolitza la sang vessada i la crida a la venjança, onejava poques hores després que les autoritats iranianes confirmessin que Ali Khamenei, líder suprem des del 1989, va morir dissabte durant una sèrie d’atacs aeris dels Estats Units i Israel contra objectius a l’Iran, a les seves dependències a Teheran. La televisió estatal va interrompre la programació habitual per emetre versos alcorànics i música fúnebre, mentre el govern decretava quaranta dies de dol nacional i set dies de tancament oficial. Israel s'ha atribuït aquest diumenge l'autoria de l'atac.
A la contra
Líder suprem mata líder suprem
La notícia de l’atac dels Estats Units (i Israel) a l’Iran ha deixat prou descol·locada la premsa perquè la majoria de titulars siguin estrictament informatius. Hi ha diaris que donaven per mort Khamenei, d’altres es curaven en salut i recordaven que això era almenys el que asseguraven les fonts oficials americanes. Entre els que sí que hi deixaven lliscar la mirada més enllà dels fets hi havia, per exemple, El Periódico i El Punt Avui, que coincidien en el seu al·literatiu titular de sonoritat arabesca “I ara, l’Iran” amb el qual lligaven l’acció militar a la deriva bel·licista d’un Trump que ha esberlat les regles del dret internacional. Curiós autopostul·lat al Nobel, que ja ha atacat dos països sobirans –per lamentable que fossin els seus respectius règims– sense encomanar-se al Congrés o almenys a l’OTAN. L’esportiu Marca, per cert, també obre amb la notícia –“El món, en alerta”)–, potser per genuí interès i per assegurar que M. Rajoy s’assabenti de la n
De fit a fit
