Día anterior Día siguiente 
Sitio web
Noticias
Un miler de policies saturen els carrers i identifiquen desenes de multireincidents
La sensació d'impunitat a vegades es demostra amb petits gestos. Com el que ha tingut aquest divendres a la tarda un lladre multireincident de només dinou anys i amb dotze antecedents quan els Mossos d'Esquadra l'han aturat i l'han registrat a la rambla del Raval de Barcelona. Mentre esperava ser registrat, s'ha aixecat la samarreta i ha dit, somrient i sorneguer, que portava una pistola. Era una pistola de plàstic, prou de joguina perquè cap agent se sorprengués. Això sí, ha acabat perdent-la, i acabarà destruïda a la comissaria de la policia. Aquesta escena s'ha viscut enmig d'una identificació massiva de persones per part dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana. Han trobat droga, però no han detingut ningú. Tot formava part de la nova ofensiva de la policia contra la multireincidència, que no només busca detenir, sinó precisament acabar amb la sensació d'inseguretat dels veïns i d'impunitat dels lladres com el multireincident de dinou anys. L’any 2024, només a Barcelona, la po
Els periples d'un col·leccionista: les últimes adquisicions del Museu Egipci
"Va ser una guerra duríssima, però al final me la vaig poder emportar", diu el fundador del Museu Egipci de Barcelona, i hoteler, Jordi Clos. Ensenyant amb orgull l'estàtua del visir Sejemanjptah (2416-2392 aC), que ara vigila l'accés al museu i fa segles estava col·locada a l'entrada d'una mastaba (on enterraven els alts dignataris a l'Antic Egipte). L'estàtua es va posar a la venda en una subhasta on Clos va haver de competir amb representants de museus de països que disposen de molts diners, com Qatar. El visir havia pertangut a un matrimoni canadenc i es va vendre per crear un fons per a una universitat. Cada peça del Museu Egipci ajuda a entendre com era l'Antic Egipte, però també té la seva pròpia història i, algunes han fet un llarg recorregut.
Les esglésies evangèliques creixen a l'Amèrica Llatina en detriment del catolicisme
Un edifici modern al mig del barri residencial de Parque Chacabuco, a Buenos Aires, té les portes obertes un diumenge a la tarda. S’hi congreguen diferents persones, joves, grans, infants, adolescents; se saluden, xerren, s’abracen. Falten pocs minuts per a les set de la tarda, quan comença la reunió. A la façana, de color negre, el dibuix il·luminat d’una campana i unes lletres que diuen “Catedral de la fe”. És una església evangèlica.
Els comuns tripliquen la resta de partits en anuncis a Facebook i Instagram
Bona part de la mobilització i les trifulgues polítiques del món d’avui tenen lloc a les xarxes. De fet, fa uns anys molts spin doctors i altres experts en comunicació política consideraven els mètodes més tradicionals i de contacte directe amb les persones, com el porta a porta o l’organització de mítings i esdeveniments com una cosa del passat, una mena de rèmora del món d’ahir que encara s’havia de fer fins que no arribés el nou món, merament digital. En els últims anys, bufen nous vents i els actes polítics tradicionals han reviscolat, però la mobilització a través de les xarxes continua sent una mena de mana que obsessiona els partits polítics.
Griffiths: el millor llegat i la pitjor herència
"Com he dit sempre, aquesta companyia és el destí final de la meva carrera. No se sap mai com pot anar quan ets a dalt de tot d'una empresa, però per a mi és la feina dels meus somnis, no vull estar enlloc més. No tinc altres plans". Són paraules que Wayne Griffiths va pronunciar el 13 d'abril a la planta de Martorell, quan va presentar els resultats de Seat del 2024. Dues setmanes després, el 31 de març, en un breu comunicat, l'empresa anunciava que Griffiths deixava de ser president de Seat i Cupra per decisió pròpia, amb efectes immediats, per emprendre nous reptes.
