Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
- Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
Sorgit del shock pels atemptats perpetrats per joves de Ripoll que gairebé tots coneixien, barreja un caràcter identitari xenòfob amb el desig d’impulsar la declaració unilateral d’independència a la qual Junts i Esquerra van renunciar. Aquestes són les claus per entendre el naixement d’Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta independentista que aspira a aconseguir representació en les eleccions del 12 de maig. Seguir leyendo.... - Reforma de l’administració
Els pagesos s’han manifestat contra la paperassa i els controls que els ofeguen, mentre els empresaris es queixen de la lentitud i traves amb què els governs els castiguen. Al seu torn, les entitats socials denuncien que els ajuts públics no arriben als seus destinataris, i els ciutadans ens lamentem de les llistes d’espera a la sanitat, de les males notes del sistema educatiu a les proves PISA, i de la indiferència -quan no és supèrbia- amb què som tractats per alguns funcionaris. Són, totes, mostres de la ineficàcia administrativa. Doncs bé: no es pot tenir un país de qualitat si no es disposa d’una administració de qualitat. I malauradament, la nostra no en té gaire. Per què? Seguir leyendo.... - Política fan’ mentrees menja crispetes
¿Canviarà alguna cosa després de la carta de Pedro Sánchez? Amb alta probabilitat, no. Més enllà de possibles mesures legislatives amb tot el conjunt de la cambra, hi ha una situació enquistada socialment i complicada de revertir. Seguir leyendo.... - El Sabadell no es vendrà a qualsevol preu
Hi va haver un temps en què els principals carrers de les poblacions catalanes de certa mida eren un eixam ben alineat de sucursals de caixes i bancs. Fins a 20 marques diferents que podien enumerar-se gairebé de memòria. Des de les caixes més petites en procés d’expansió fins als grans bancs d’arrels càntabres i basques. Competien a oferir els millors dipòsits, els fons aparentment més rendibles i, sobre tots els manaments de les finances, a donar la hipoteca amb la més apetitosa de les condicions. Si podia ser, afegint un crèdit formidable per comprar-se un bonic cotxe. Aquells temps de roses i violins van acabar com el rosari de l’aurora. El sector financer espanyol, aquell que passava per ser un dels més sòlids del món, es va esbocinar. Caixes i bancs enfonsats i rescatats on van acabar guanyant els més forts. Darwinisme en estat pur. Seguir leyendo.... - Els vots són l’única cosa que val
La democràcia espanyola no va abandonar completament en la Transició el paternalisme amb què el règim anterior tractava els ciutadans. La incapacitat de repetir en els últims 45 anys els consensos de la Constitució fa que continuïn vigents normes una mica absurdes com la prohibició de publicar enquestes en l’última setmana de les campanyes electorals. Aquest veto es va basar en el temor que tenien el 1978 els partits d’esquerra que els poders fàctics miressin d’influir en els resultats amb treballs demoscòpics manipulats. L’esquerra, tot i que alguns no ho contemplin, també s’equivoca i aquella por atàvica ha deixat les enquestes de l’última setmana en mans d’uns quants, els partits i algunes empreses, que difonen el que els convé. Es va veure amb claredat en les eleccions generals del mes de juliol passat amb un empresari de les enquestes de gira per les ràdios conservadores atiant la victòria absoluta de Feijóo, que després només va ser relativa. O en les eleccions gallegues