Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Salvador Illa fa balanç del curs polític en plena crisi pel fiasco de PISA
Salvador Illa fa aquest matí balanç d'un curs polític amb regust agredolç. El president compareix a Palau amb els primers pressupostos de la legislatura sota el braç, pactats amb ERC i els Comuns, però també en plena crisi al sector educatiu. Les protestes dels docents no s'aturen i està previst que continuïn al setembre, i els últims dies el fiasco de les proves PISA i la falta d'explicacions al respecte ha tornat a posar la conselleria d'Educació a la diana.
Pep Parés, l'activista que fa realitat el lema del Capità Enciam
Pep Parés va ser un rostre popular de la primera Televisió de Catalunya gràcies a dos personatges icònics: l’aventurer Oliana Molls (1985-1987) i la nostra primera consciència ecològica, el Capità Enciam (1994). En aquella època, també va ser el rostre d'un esport tan poc conegut fins llavors com el múixing, i va dirigir la cursa de trineus Pirena durant 22 edicions (1990-2012). A banda, Parés va continuar treballant d’actor (l'últim espectacle professional va ser La dona jueva, de Bertold Brecht, el 2003-2004) i va presidir Amnistia Internacional a Catalunya (2007-2011). També es va mobilitzar pel Pacte Nacional pel Referèndum.
Marta Belmonte: “Catalunya és impressionant, té una diversitat de paisatges brutal”
Quan l’actriu Marta Belmonte tenia vint-i-pocs va fer una de les primeres escapades amb amics al Pirineu català. L’objectiu era recórrer la ruta dels Carros de Foc dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, una ruta circular de muntanya que uneix nou refugis. “Va ser una escapada improvisada, jo no havia preparat res i em vaig apuntar a l’últim moment, potser per això em va sorprendre tant i tinc un molt bon record del paisatge i de tota l’experiència. Van ser uns dies increïbles”, comenta.
Matrimonis forçats: "L'únic que ho va aturar va ser la meva amenaça de treure'm la vida"
Tenia disset anys quan la primera proposta de matrimoni va arribar a casa meva. Encara recordo aquell dia. Acabava de tornar de l'escola i la meva ment estava concentrada en l'examen que tenia la setmana següent. Com sempre, els meus llibres de text estaven escampats pel terra de l'habitació. Tot el meu món girava al seu voltant per aconseguir notes altes per entrar a la universitat, convertir-me en periodista, i construir el futur que havia imaginat per a mi des de petita.
El Marroc és la kriptonita internacional d'Espanya
La tarda de dijous, després d'entendre que l'entrada massiva de joves marroquins a Ceuta era, sobretot, un moviment polític, des de l'ARA vam contactar amb diversos experts en la regió per intentar desxifrar-ne el perquè ara. La resposta de tots ells va ser que era massa aviat per tenir pistes clares. Em va agradar especialment el missatge que em va traslladar un d'ells: "Més que a mi, les preguntes cal fer-les al Marroc".
