Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
El terror al compromís pren forma a Sitges
“Estem junts perquè ens estimem o perquè ens hem acostumat l’un a l’altre?”, es pregunta a Together la mestra interpretada per Alison Brie, que cada vegada té més dubtes sobre el seu xicot, un músic reticent al compromís, sense perspectives professionals i, últimament, amb poques ganes de fer l’amor. A la crisi de parella s’hi afegeix un altre problema: el fenomen sobrenatural que fa que no es puguin allunyar molt l’un de l’altre i que, quan es toquen, les seves carns es fusionin. El malson perfecte o la solució als problemes conjugals?
Thomas Ostermeier: "El 95% del teatre actual em posa malalt"
Una generació del públic teatral català ha crescut amb el director Thomas Ostermeier (Soltau, 1968). Àlex Rigola el va començar a portar a Barcelona quan dirigia el Teatre Lliure com a un dels seus referents a l'hora de fer unes posades en escena dels clàssics radicalment contemporànies que, al mateix temps, mantenien l'essència del text. Durant tot aquest temps el festival Temporada Alta ha programat alguns dels seus espectacles i la 34a edició del festival arrenca aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Girona amb el seu Hamlet, que ja es va poder veure a la sala Fabià Puigserver del Lliure dues nits el desembre del 2008, pocs mesos després de l'estrena alemanya. El pas de l'espectacle per Barcelona va tenir la curiositat que un dels actors es va posar malalt en l'últim moment i el mateix Ostermeier va haver de fer el paper d'Horaci, amb el llibret a la mà, descamisat, de genolls i embolicat amb un plàstic.
Detectat a Madrid el primer cas autòcton de la nova variant de mpox
Un home de 49 anys resident a la Comunitat de Madrid és el primer cas d'infecció autòctona (de persona a persona dins del país sense viatges previs) de la variant més contagiosa de mpox (abans coneguda com a verola del mico), el clade 1b. Fins ara, tots els casos notificats eren importats de l'estranger.
Una pau que no tanca les trinxeres de paper
Els diaris celebren aquest divendres la fi –o com a mínim la pausa– del conflicte que aquests dos anys han mantingut Israel i Palestina. Un cop d’ull al quiosc de premsa internacional evidencia una curiosa tendència espanyola que no he vist a Europa o Amèrica: la majoria de diaris han ofert a les seves respectives portades dues fotografies mostrant l’alegria que agermana les persones del carrer a banda i banda de la guerra. Es tractava d’una curiosa simetria que corria el perill de transmetre equidistància entre l’atac intolerable de Hamàs i una resposta de Netanyahu que multiplica per més de 50 el peatge mortal d’aquella massacre inicial, si ens posem a comptar civils. L’assumpte del pes desigual dels morts en el periodisme sempre fa de mal treure a col·lació. Però almenys cap capçalera ha ofert només la foto de la joia a Tel-Aviv, com sí que feia el britànic The Times.
L’esperpèntica entrevista a Mazón a la tele valenciana
Dijous al vespre, a À Punt, la televisió pública valenciana, la periodista Vanesa Sanchis va dur a terme l’entrevista institucional al president de la Generalitat, Carlos Mazón. A les portes del primer aniversari de la tragèdia de la dana, l’espectacle lamentable que van haver de veure els valencians va ser perquè els caigués l’ànima als peus.
