21/03/2024 
Noticias
- Quasi hospital
.Seguir leyendo ... - Rosa, com tothom ja sap
El més petitó dels dos cans posa els ulls cap amunt per observar el seu company, que, amb una indiferència que mai no sabrem si és sincera o fingida, el guanya en talla, pel i pes. Què passa pel cap de l’animal de companyia més menut és una incògnita que els humans, almanco els de les actuals generacions, mai no arribarem a poder esbrinar. Si és capaç de detectar el color rosa que compateixen als seus complements, que tampoc saben ben cert si el distingeix, tal vegada l’interroga amb la mirada sobre el motiu de la coincidència estilística. Ciutadella, on es va produir la tendra imatge, es va omplir dissabte matí de rosa en una animada trobada per reivindicar la necessària lluita contra el càncer de mama. Per sort, ja gairebé tothom identifica el color rosa amb aquesta causa. Ells dos tal vegada no, però queden perdonats. Són tan adorables.Seguir leyendo ... - Ara com ara
Com bon balança, poso en dansa instants d’imaginació que, com un fum llunyà, enviïn senyals missatgeres en núvols de lletres per acompanyar el moment precís d’una lectura com aquesta. Sense més pretensió que compassar el teu tic-tac amb una partitura a capella a dues veus, la teva i la meva, cosides amb fil lluminós de la mirada, començo per recordar-te que tots som mags.Seguir leyendo ... - Rebaños
No acabo de entender cómo tanta gente (incluidas muchas de mis amistades) se siente cómoda perteneciendo (en modo hooligan) a un rebaño. El rebaño rojo, el rebaño azul, el morado, el verde, el estelado, el de la agenda veinte treinta, etc. Los rebaños suelen tener su pastorcito, el pastorcito usa sus perros para poner orden, y también depende de un amo, que le indica dónde y qué deben pastar los corderos.Seguir leyendo ... - La deuda
Acaba de llegar a nuestras pantallas «La deuda», la última película de Daniel Guzmán, una película valiente, comprometida y necesaria. Aborda un tema de máxima actualidad, el de los desahucios, y lo hace centrándose en la indefensa figura de una pobre anciana que no puede pagar la deuda que le reclama el banco. Ella vive en ese piso con Lucas, un cincuentón en paro que intenta por todos los medios a su alcance cancelar esa deuda. Trata de negociar con el banco, pide dinero prestado a prestamistas que no se andan con chiquitas… y llega a robar para poder reunir el dinero necesario para evitar que Antonia, esa entrañable anciana, acabe con sus huesos en la calle. El problema es que lo que roba en un centro médico es un desfibrilador justo pocos minutos antes de que traigan corriendo a un chaval de once años con parada cardíaca. Ese es el punto de partida que nos plantea Guzmán: cómo un pequeño hurto aparentemente sin importancia puede llegar a convertirse en un verdadero drama que acaba llevando a