30/11/2022 
Noticias
- L’habitatge més car
Mon pare, que ens va deixar l’any 2006, era un home savi que va viure moltes etapes difícils al llarg de la seva vida. Nascut l’any 1922, va créixer en una època marcada per grans canvis i incerteses. Tot i així, ell sempre va tenir clar un principi fonamental: la importància de tenir una llar. «Una casa és la base del suport de qualsevol situació que se’ns presenti durant la vida», ens deia amb veu serena. Aquestes paraules, sempre les he tingut gravades. El seu consell no era només pràctic; duia implícita una filosofia de vida que ell havia après a través de les seves pròpies experiències. He anat a cercar la fotografia de sa Placeta, una façana que cau de vella i que va fotografiar quan va acabar de comprar la casa, abans de la reforma. Recordo com, de petita, escoltava les històries sobre com havia venut els baixos de l’habitatge per reformar la nostra planta alta i sol·licitar menys pessetes al banc. Les estances abans eren molt grans, les habitacions acollien famílies nombroses - Las obras infinitas del Camí de Baix de Ciutadella se saldan sin multa para la constructora
Los vecinos del Camí de Baix, de Ciutadella, están «indignados» por la demora «injustificable» que acumulan las obras de remodelación de la calle. A cargo de la constructora Antonio y Diego SA, tenían un periodo de ejecución de cinco meses y debían estar listas en abril, antes de la temporada turística. Sin embargo, los plazos se superaron ampliamente y desde agosto «no se ha hecho nada más». Estas son afirmaciones de varios vecinos, que se muestran muy molestos por el retraso de las obras. «En esta calle no se había hecho nada en cuarenta años, y ahora que se hace, nos tienen más de un año con molestias», reprocha una vecina que lamenta «la piscina que se forma delante de casa cada vez que llueve» al no haberse completado la actuación. Entre las vallas del mirador hay huecos anchos que representan peligro. | Josep Bagur Gomila Son varios los trabajos que quedan pendientes, por ejemplo, completar las acometidas de luz del alumbrado público; cubrir los agujeros que hay delante de cad - 106 anys després, ja toca
El 5 de febrer de 1919 va començar la «vaga de la Canadenca», que durà fins el 15 de març i va aconseguir una important victòria obrera, gràcies a la solidaritat entre els i les treballadores. El detonant de la vaga va ser l’acomiadament de 8 obrers que van denunciar una baixada de sou, i açò va provocar que milers de treballadors organitzats, anessin a la vaga. Milans del Bosch (els sona el nom?) capità general de Catalunya, va declarar l’estat de guerra, i va controlar militarment els mitjans de comuniació, arribà a empresonar més de 3.000 vaguistes, però finalment la solidaritat obrera va triomfar, Salvador Seguí, conegut com a «noi del sucre», destacat dirigent sindical de la CNT i que va estar empresonat a la Mola de Maó, explica l’acord davant 20.000 treballadors i treballadores: alliberament dels presos, augment dels salaris, readmissió dels acomiadats, pagament de la meitat de dies de vaga, i la publicació del Real Decret que va fixar en 8 hores diàries i 48 - Se vende piso okupado
Una mujer se ha convertido en noticia al aprovechar la Cabalgata de los Reyes Magos en Palma para anunciar con un cartel la venta de un piso que tiene okupado en la ciudad. El precio de salida es de 138.000 euros y ha recibido ya decenas de ofertas de compra, desde fondos de inversión hasta particulares que buscan hacer negocio con los dramas de los demás. La mujer que vive en la casa sin pagar se siente acosada porque «parece que hemos hecho aquí algo muy malo». Aunque admite que tiene problemas económicos, reconoce también que el caso está en el juzgado y lo llevan «sus abogados». Al parecer, no tiene dinero para pagar el alquiler pero sí para tener varios abogados, todo muy normal. La morosa tiene tres hijas y dice que sufre de ansiedad por todo el revuelo provocado ante la original promoción del piso okupado por parte de la propietaria. Insiste, eso sí, que tiene un contrato de alquiler, si bien admite que no paga desde hace meses. Es curioso que la misma que incumple el contrato al no pagar la r - Campanet
Ben segur que passa en altres pobles de Mallorca, de les Balears, dels Països Catalans i d’Europa, però jo conec el cas de Campanet i cada vegada que hi pens no puc sinó quedar meravellat. Les societats humanes que funcionen són aquelles que són capaces de crear sentiment de comunitat i vincle de pertinença. En aquest sentit, Campanet és una fàbrica esplèndida de produir (diguem-ho així) campaneteritat. Ho he vist en els meus fills, i en el meu fillol i la meva fillola i en els meus nebots, també en els fills i les filles d’amics i de coneguts: des de molt petits senten Campanet com una pàtria, íntima però també oberta i compartida. La senten com una petita pàtria en el sentit més pur i net del terme. És preciós i emotiu, és clar. Ara bé: això no seria possible sense els centenars de campaneters i de campaneteres que, sense treure’n rendiment econòmic, dedicant-hi temps, esforços i passió, s’organitzen entre ells i creen esdeveniments que, per dir-ho amb l’expressió tòpica pe