08/05/2008 
Noticias
- Legals o il·legals?
.Seguir leyendo ... - La romántica historia de amor de Carlos Moyá y Carolina Cerezuela: un flechazo y tres hijos en común
El mallorquín Carlos Moyá marcó un hito histórico para el tenis español al convertirse en el primer jugador masculino del país en alcanzar el número uno en el ranking ATP en 1999. Su victoria más destacada llegó en Roland Garros 1998, donde se proclamó campeón de Grand Slam, abriendo una época dorada para el tenis español que posteriormente continuarían figuras como Juan Carlos Ferrero, Rafa Nadal o Carlos Alcaraz. Ahora Carlos ha decidido centrarse en sus inversiones en la Bolsa de Wall Street tras ocho intensos años como entrenador de Nadal y una carrera de 15 temporadas como tenista. Un éxito profesional en el que ha contado con el apoyo incondicional de su mujer, Carolina Cerezuela.Seguir leyendo ... - Símptomes d'esgotament?
En el concepte modern de «propietat privada» hi ha alguns equívocs que porten el model vers les contradiccions internes determinants del seu esgotament. El primer d’aquests equívocs és la incapacitat d’entendre que l’abandonament il·limitat a l’ «individualisme possessiu» (A. Mc Intyre) dificulta -si no impossibilita- la comprensió de la dimensió pública de l’activitat humana, en tant que essencial per a la convivència. El model individualista funciona relativament bé en contextos colonials -per tant, de dominació tant del medi natural com de l’«alteritat» humana-, però al preu d’una «apropiació» d’allò que, en sentit estricte -i segons el fonament real de les coses- no és ni «teu» ni «meu», sinó que, al mateix temps és de «tots», i ens afecta al conjunt de la comunitat política -entesa aquí en termes de la màxima universalitat i no com a una contraposició dels «meus» enfront dels «teus»-.Seguir leyendo ... - 1939, 2025
Temps confusos. Temps d’indigència ètica, de descrèdit de la democràcia i d’ascens del feixisme i la ignorància. De líders que semblen trets d’un drama absurd d’Ionesco. O més bé d’un esperpent de Valle. Líders que, sota l’ombra de règims democràtics erosionats, ens estan conduint al caos. Amb un paral·lelisme alarmant amb l’eufòria militarista i l’esperit colonial de 1939: Hitler, Mussolini i Franco tenen els seus imitadors en Trump, Putin i Netanyahu. El 39 Mussolini envaí Albània i s’annexiona Líbia, Hitler ocupà Txecoslovàquia i Polònia, i Franco, acabada la Guerra Civil, seguí amb el carnatge i la repressió; ara, Netanyahu massacra Palestina i té la voluntat d’annexionar-se Gaza; Putin, un cop s’ha apoderat de la península de Crimea, vol part d’Ucraïna; i Trump no amaga la intenció de posar les urpes sobre Groenlàndia. La força, vuitanta-sis anys després, torna a ser més important que el seny i la pau. La sensació és que es repeteixen els clixés. Sembla - La subida a Monte Toro
Llegada la primavera, levantándose el buen tiempo según decían los mayores, descubriéndose en el calendario el mes de mayo, se producirían cambios considerables dejando atrás el invierno.Con tan solo entregar cinco pesetas a mi profesora la señorita Maruja Pons Pavía, al cel sia quedé anotada en la lista de participantes para subir a Monte Toro. Así fue aquel primer año de 1951 de mi ingreso en el colegio de la Plaza Real, conocido por Fontirroig, fundado por don Mateo Fontirroig, bajo la invocación de Santo Tomás de Aquino. Seguir leyendo ...