14/12/2001 
Noticias
- «Alg@ritmus». Rafael Timoner
La concessió del primer premi ex aequo Ciutat de Maó 2025 a Rafael Timoner s’ha traduït en una exposició a la sala municipal Sant Antoni que restarà oberta fins a l’1 d’agost. El nou projecte artístic de Rafael Timoner, «Alg@rithmus», marca un punt d’inflexió en la trajectòria de l’artista i és una nova ocasió per conèixer el seu treball després de la participació en l’exposició institucional «Elogi de la taula» (2022), amb l’obra Cosmic waves receiver, la proposta «Ressonàncies al Palau» (Lab Oliver, 2025) i de la instal·lació de l’escultura Seven Lights, cedida a la Fundació Hospital Illa del Rei (2025). Aquesta vegada amb la ironia que el caracteritza, afegeix una profunda reflexió sobre la societat polaritzada en la qual ens trobam i la relació que això té amb les empreses tecnològiques i l’algoritme. L’algoritme està construït sobre valors binaris oposats (0/1), ens fa previsibles, simplifica la representació de la societat, ens uniformitza i fa que la nost - Miquel Arcas Pons, un escultor recuperat per a Menorca
Un breu periodístic, avui imperceptible sota les tones de paper premsa de la nostra hemerografia menorquina, informava del següent esdeveniment. Es remunta a setembre de 1923: «Ha quedado levantado en el jardín de la calle Palacio de Palma el nuevo monumento a Quadrado. El busto, obra del conocido escultor Miguel Arcas, descansa sobre alta columna de mármol blanco, colocada ésta sobre un basamento, también de mármol, rodeado de pequeño parterre» [«El Iris», 28-9-1923, 3.155].Seguir leyendo ... - Por ley
Ignoro cómo será la realidad de los políticos idealistas e ingenuos, que de un día para otro acceden a la cumbre del poder. Seguramente una borrachera de satisfacción, sentimiento de orgullo y ganas de hacer cosas, mezclada con los límites que impone el propio poder. Por eso comprendo a medias a los podemitas y miembros de Sumar que, sin creérselo todavía, ocupan las más altas posiciones del Estado.Seguir leyendo ... - Ganar ganando
El Mundial de fútbol acaba y, seguro, que habrá quién lo agradezca. También quién lo lamente, claro. Un mes de fútbol sin parar da para posponer, cambiar y cancelar muchos planes, para priorizar estos partidos que se juegan cada cuatro años y hacen que el fútbol le importe hasta al que menos le importa. Y este año, puede, incluso que España lo gane, algo impensable no hace tanto. ¿Sabes? Me mola el ambiente que acompaña a la selección y a sus resultados porque unimos esfuerzos por una misma razón y ojalá lo hiciésemos más a menudo.Seguir leyendo ... - Insults a la menorquina
El darrer esquitx el vaig dedicar a rallar dels insults en llengua castellana, molt emprats a la Carrera de San Jerónimo de Madrid, a aquella casa protegida per dos lleons, on se senten tota classe de renecs i insults sortits de boques que s’haurien de rentar amb salfumant, que diuen de gent assenyada i ben educada. Aquest esquitx ha arribat als ulls de Màrius Serra, periodista i enigmòleg de prou fama i coneixement qui, amablement, m’ha dit que els insults en català eren prou clars i consistents i em va recomanar la lectura d’un llibre que du per títol «100 insults imprescindibles, dels cretins, tòtiles i poca-soltes, a les putes i la seva descendència». Com dirien en castellà, ni corto ni perezoso em vaig posar a cercar aquest llibre, trobant que ja està a la quarta edició. L’autor és Pau Vidal i la primera sorpresa va ser que comprat a través d’una empresa d’internet, amb nom de riu brasiler, m’ha arribat des d’Itàlia. Els temps canvien que és una barbaritat que deien a la sarsu