01/04/2001 
Noticias
- Por ley
Ignoro cómo será la realidad de los políticos idealistas e ingenuos, que de un día para otro acceden a la cumbre del poder. Seguramente una borrachera de satisfacción, sentimiento de orgullo y ganas de hacer cosas, mezclada con los límites que impone el propio poder. Por eso comprendo a medias a los podemitas y miembros de Sumar que, sin creérselo todavía, ocupan las más altas posiciones del Estado.Seguir leyendo ... - Miquel Arcas Pons, un escultor recuperat per a Menorca
Un breu periodístic, avui imperceptible sota les tones de paper premsa de la nostra hemerografia menorquina, informava del següent esdeveniment. Es remunta a setembre de 1923: «Ha quedado levantado en el jardín de la calle Palacio de Palma el nuevo monumento a Quadrado. El busto, obra del conocido escultor Miguel Arcas, descansa sobre alta columna de mármol blanco, colocada ésta sobre un basamento, también de mármol, rodeado de pequeño parterre» [«El Iris», 28-9-1923, 3.155].Seguir leyendo ... - Insults a la menorquina
El darrer esquitx el vaig dedicar a rallar dels insults en llengua castellana, molt emprats a la Carrera de San Jerónimo de Madrid, a aquella casa protegida per dos lleons, on se senten tota classe de renecs i insults sortits de boques que s’haurien de rentar amb salfumant, que diuen de gent assenyada i ben educada. Aquest esquitx ha arribat als ulls de Màrius Serra, periodista i enigmòleg de prou fama i coneixement qui, amablement, m’ha dit que els insults en català eren prou clars i consistents i em va recomanar la lectura d’un llibre que du per títol «100 insults imprescindibles, dels cretins, tòtiles i poca-soltes, a les putes i la seva descendència». Com dirien en castellà, ni corto ni perezoso em vaig posar a cercar aquest llibre, trobant que ja està a la quarta edició. L’autor és Pau Vidal i la primera sorpresa va ser que comprat a través d’una empresa d’internet, amb nom de riu brasiler, m’ha arribat des d’Itàlia. Els temps canvien que és una barbaritat que deien a la sarsu - Ganar ganando
El Mundial de fútbol acaba y, seguro, que habrá quién lo agradezca. También quién lo lamente, claro. Un mes de fútbol sin parar da para posponer, cambiar y cancelar muchos planes, para priorizar estos partidos que se juegan cada cuatro años y hacen que el fútbol le importe hasta al que menos le importa. Y este año, puede, incluso que España lo gane, algo impensable no hace tanto. ¿Sabes? Me mola el ambiente que acompaña a la selección y a sus resultados porque unimos esfuerzos por una misma razón y ojalá lo hiciésemos más a menudo.Seguir leyendo ... - Santa Margalida trobarà el seu foc encès
«Amb sol de plom, ardent i espès», continua la dita. Demà és Santa Margalida i no farà falta que encengui res. La monja que encén la metxa és la patrona d'una part de la pagesia i de les embarassades, dides i parteres. Aquest dia també és Santa Alliberada, venerada per desfer casaments indesitjats. Els almanacs la consideren seca i gens ploguera, igual que Santa Praxèdis, que arribarà dimarts, dia 21, amb la lluna nova en el quart creixent a les 13 hores i 5 minuts del migdia a Balança.Seguir leyendo ...