20/12/2000 
Noticias
- Rebaixar places
.Seguir leyendo ... - Hacienda lo confirma: esta es la fecha en la que los mutualistas recibirán la devolución del IRPF
Tras años de espera y numerosas dudas, se ha confirmado oficialmente el calendario para la devolución del IRPF a quienes cotizaron en las antiguas mutualidades laborales en España. La Agencia Tributaria garantizará a más de cuatro millones de jubilados y sus herederos una regularización fiscal histórica con un único abono previsto para este año 2025, poniendo fin a una larga incertidumbre.Seguir leyendo ... - Turisme de piscineta
El turisme és canviant. Els anys 70 i 80 els turistes que venien a Menorca bàsicament s’allotjaven als hotels d’urbanització. Cercaven el sol, es quedaven a la piscina de l’hotel i com a molt anaven a la platja que tenien més a prop. A aquests, els anys 90 i posteriors, s’afegiren els que s’hostatjaven a cases vacacionals i aparthotels. La primera dècada del 2000 va esclatar el turisme d’hotel de tot inclòs, també a les urbanitzacions. A la segona dècada del segle XXI explosionaren els hotels boutique i els pisos turístics d'Airbnb en els centres dels nuclis urbans, i els turistes començaren a rodar molt més per tota Menorca amb el seu cotxe de lloguer, i a aquests últimament s’han afegit els turistes de caravana.Seguir leyendo ... - Cap a la pau absoluta
Si una persona no existís, no passaria res. Ho notarien a ca seva, segurament alguns del seu poble, i tal vegada al seu país o potser fins i tot al món sencer si hagués estat prou rellevant en algun àmbit com l’economia, la política o la cultura. Però, en essència, per a l’espècie humana no canviaria res. Som milions i milions de persones a la Terra i no modificaria el rumb col·lectiu de l’espècie. I si la humanitat sencera no existís, tampoc no tindria gaire importància. De fet, seria una benedicció per al planeta: es lliuraria d’un virus que destrueix ecosistemes, extingeix espècies, esgota recursos i provoca un canvi climàtic accelerat. Seguir leyendo ... - Peroratas interminables
Acaso porque ni los políticos, ni los telediarios, ni los analistas descansan en agosto, ni nos dan tregua en su perorata interminable, hacia el final de mis vacaciones me surgió una duda razonable. ¿Son peores los discursos apocalípticos o los posapocalípticos? ¿Los que auguran calamidades o los que las confirman y comentan? Al principio pensé que los primeros, al ser muy comunes en nuestra derecha debido a la invasión de inmigrantes y a que Sánchez todavía no ha dimitido, pero luego, ante la calamidad de los incendios forestales, culpa naturalmente del Gobierno, ya no estuve tan seguro. Porque después de un apocalipsis, sea por inundaciones o fuegos, sea o no consecuencia del cambio climático, los discursos posapocalípticos, llenos de ruido y furia, alcanzan un extraordinario fragor. Incendiario, se podría decir. Lo vimos con el diluvio de Valencia y lo vemos ahora con los bosques convertidos en cenizas. Peroratas infinitas, también de ceniza. Mi conclusión, que me ha sobrevenido de golpe, es qu