19/03/2000 
Noticias
- Via lenta des PTI
.Seguir leyendo ... - La huella de la piel que no se ve de Cristina Blanch
El lenguaje fijo de un artista resulta «aburrido» a juicio de Cristina Blanch (Barcelona, 1966), quien se define como una pintora «siempre en evolución». Algo que se puede comprobar de una manera clara en la exposición «Pell de sal i lluna», cuyas obras cuelgan actualmente y hasta el 14 de agosto de las paredes de la galería Vidrart de Ciutadella.Seguir leyendo ... - La golfería de la política
Algunos ‘cantamañanas’ se alegran ahora de la presunta corrupción del llamado caso Montoro, algo tan absurdo, pongo por caso, como si uno que se está ahogando se alegrase al ver que otro también se está ahogando. El caso Cerdán, Ábalos y Koldo no son menos graves ahora con lo de Montoro. La corrupción en la política empuerca la democracia que a mi modo de ver es más dolorosa que la corrupción de los políticos de una dictadura pues no hay que olvidar que los corruptos actuales no nos vienen impuestos, los hemos elegido nosotros en las urnas y eso duele.Seguir leyendo ... - Coses a no fer si es vol millorar l’economia menorquina
Ja som on era previsible que acabéssim essent. Sobrevola un sentiment general de massificació que conviu amb un ample nombre de sectors del turisme que es queixen perquè no en són prou, els visitants. Res de nou; per uns massa, i per altres massa poc. Uns callen, tot i que l’aturada els afavoreix, mentre altres criden. Mala peça al teler. Això és la conseqüència de successius increments de l’oferta sense parar, sobre les parts més senzilles d’un negoci del qual es creia que creixeria sense aturador. D’allò ja fet, poca cosa a dir més enllà de remarcar la profecia autocomplerta. Es tracta però, ara, de pensar en propositiu -aquí hi arribem tots ‘plorats’- sobre què no s’ha de fer; com deixar de cavar el forat, si en volem sortir d’aquest. Seguir leyendo ... - Dia primer d’agost
Com aquell que no vol la cosa, enguany serà la cinquena vegada que faré columna diària, d’aquelles anomenades «cafeteres», per allò d’ajudar a distreure i complementar el cafè matutí o, potser també, el vermut del migdia o la bereneta del capvespre, procurant treure ferro als desastres quotidians; guerres, fam, aranzels trumpians i demés castes de disbarats que ens amarguen l’existència des de bon matí.Seguir leyendo ...