22/06/1993 
Noticias
- La pintura segons Josep Bagur
Dimecres dia 1 d’abril, a les 19 h, tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Josep Bagur. Humanisme i resiliència» al Centre d’Art Ca n’Oliver de Maó. La mostra, organitzada pel Consell Insular de Menorca amb motiu de Sant Antoni, es va veure primer a la sala municipal del Roser de Ciutadella. L’acte inaugural es troba entre un dels més multitudinaris celebrats mai al Roser, tot i tractar-se d’un pintor maonès. A la sala, l’atmosfera estava carregada de complicitat i gratitud envers una persona estimada i entregada a la comunitat, com ja vam tractar a l’article publicat el dissabte 24 de gener sota el títol «Dinamització cultural. Josep Bagur». En Josep no hi va poder assistir per raons de salut, però des del seu domicili a Petra rebé onades gegantines d’amor i reconeixement.Seguir leyendo ... - Tras unas nuevas Naciones Unidas
Fueron 51 los países que en 1944 se unieron «para preservar a las generaciones venideras del flagelo de la guerra». Hoy son 193, que no consiguen imponerse a unos pocos, que deciden donde y cuando desencadenarla. El Consejo de Seguridad de Naciones Unidas no puede evitarlo, alegan, pero también lo permite la pasividad del aparato de la Organización, unido a la impotencia de la mayoría de sus miembros. Hoy, invade Rusia a Ucrania e Israel e Irán se atacan con odio, arrastrando a los Estados Unidos. El derecho de veto les ampara. Pero, lo malo, es que esta guerra no queda solo «entre ellos». Arrastran a todo un mundo globalizado. En el caso de la invasión rusa de Ucrania, especialmente a los Bálticos, resto de Europa y OTAN en alerta en vuelo y el programa mundial de alimentos procedente del Mar Negro, vital para ciertos pueblos de Africa, gravemente afectado. En el segundo caso a siete monarquías del Golfo, más Chipre, Turquía, Kuwait, Irak y el colapso del comercio - L’aigua, un repte insular
Hi ha debats que no poden esperar. No hi ha dubte que la gestió de l’aigua és un d’ells. A Menorca, rallam d’un recurs de disponibilitat limitada, essencial per a la vida, per al territori i per a totes les activitats econòmiques. Però sobretot parlam d’un repte estructural que exigeix decisions valentes i un full de ruta clar.Seguir leyendo ... - Formació, vocació, vitalitat
Quan amb setze o desset anys vaig descobrir la literatura i de cop la vocació literària em va inundar i em va encendre –no sé com dir-ho d’una altra manera–, tota la meva vida va passar a girar, primer mentalment, després també quotidianament, al voltant de la meva feina, dels meus projectes, de les meves ambicions creatives. És una de les millors coses que m’han passat a la vida, descobrir tan aviat una vocació tan absorbent. Viure per una vocació fa que no t’avorreixis mai, que tot sigui significatiu, que no perdis (gaire) el temps fent coses que no t’interessen i que tot es revesteixi d’una intensitat particular. Tan sols una altra qüestió comparteix amb la vocació literària, des de fa poc més d’una dècada, la major part del meu espai mental i existencial: els fills. Quan dic els fills no vull dir tant la intendència i el dia a dia i etcètera, que també, per descomptat, sinó la seva preparació o educació perquè, en la mesura del que és possible, tenguin una bona vida. Tots - ¿Hacia el ‘carajillo party’?
21-III-26 sábadoSeguir leyendo ...