17/07/1988 
Noticias
- Urbanitzacions de costa
.Seguir leyendo ... - El problema
En España, si alguien lanzara una patata al aire, se encontraría con un 45% de probabilidad de que caiga en la cabeza de un idiota y un 45% de probabilidad de que acabe impactando en un aprovechado. Tal es la magnitud del problema.Seguir leyendo ... - Els sentiments entorn a Rafal Rubí
La fotografia que acompanya el text, de les obres amb maquinària pesada a Rafal Rubí, no correspon a una aparent mort anunciada del conjunt de les navetes, com es podria pensar de tot el procés actual, dirigit per la Conselleria de Mobilitat, i a on la protecció del monument, i les accions que podia haver pres la Conselleria de Cultura per garantir-la, són inexistents. En realitat es una imatge que vaig prendre als anys 70, a on Antonio Seguí S.A., dirigida pel reconegut arabista i director del Museu de Mallorca D. Guillem Roselló, està restaurant una de les navetes. Allà comença la meva vinculació amb Rafal Rubí. Podríem iniciar un debat sobre l’autenticitat del monument, però ningú s’ha queixat, i les navetes, durant anys, han estat un monument perfectament visible des de la carretera general. Per facilitar-ho, el Consell prenia cura que la vegetació no envaís el monument, eixermant regularment el bosc, fins a l’arribada del terrabastall de la carretera.Seguir leyendo ... - Guerras
Los medios de comunicación son un arma de guerra más. Lo vemos a diario, aunque la mayoría no lo percibe. Cree, con ingenuidad, que solo son una forma de enterarse de lo que pasa en el mundo. Y lo es, pero siempre desde la óptica interesada del que te lo cuenta. Pongamos como ejemplo los dos conflictos en boga: Ucrania y Gaza. Cualquiera que se fije un poquito verá lo radicalmente diferente que es el tratamiento informativo que se le da a uno y otro. Me dirán que no es lo mismo, que en las tierras de Zelenski combaten dos ejércitos, mientras en Tierra Santa lo que caen son bombas sobre civiles, sobre todo mujeres, ancianos y niños.Seguir leyendo ... - Sa senyora des Barranquell
Quan sa madona d’Albranca es posava a formatjar i obria en creu, amb sa mà oberta, sa colada per treure des fons de s’aufabia es plat de sa busquereta, assullà ja l’estava esperant una fieta seva per pipar-se-la. Un dia s’al·loteta tornà a sa mare es plat de sa busquereta ple de doblers. -Qui te’ls ha donats? -preguntà sa mare. -Amb sa busquereta me’n som anada darrere ses cases, a sa Cova de n’Amer, qui dóna an es barranquell, i hi som trobat una senyoreta.- «Que em vols donar sa busquereta?»- m’ha dit.- «Si fa»-som respost jo. L’ha presa, se l’ha menjada i m’ha tornat es plat ple de doblers. - Una senyoreta, dins es Barranquell... A bona banda per haver-hi senyoretes!... -Sí, mumare ; i és més garridal... L’endemà s’al·loteta prengué, com sempre, es plat de sa busquereta i quan el tornà a sa mare el va dur caramull de doblers.Seguir leyendo ...