Noticias
- Àstrid Bierge: «El 80 por ciento cambia del catalán al castellano cuando le hablan en esta lengua»
«El catalán pasó de ser la única lengua de uso social en Catalunya, les Illes y el País Valencià hace cien años, a situarse en un 35 por ciento en la actualidad, y ese porcentaje sigue disminuyendo». Lo detalla la coordinadora de Tallers per la Llengua, Àstrid Bierge, quien ayer sábado ofreció dos talleres de asertividad lingüística en el Auditori de Ferreries y en el instituto Joan Ramis i Ramis de Maó.Seguir leyendo ... - El cementeri de Maó
El rei Carlos III l’any 1787, quan Menorca era espanyola, va publicar una reial cèdula per abolir els cementeris parroquials per manca de salubritat. Abolir no volia dir prohibir, cosa que va determinar el seu fill Carlos IV l’any 1804, amb una prohibició expressa d’enterrar els morts a les esglésies. Però aquesta prohibició no va ser prou acceptada tant pel poble com pels clergues; els conflictes van ser freqüents, tal com se pot veure llegint els escrits del capità Roca. Reproduirem alguns d’aquests escrits, respectant la grafia original en tant sigui convenient.Seguir leyendo ... - Si otros Claude Monet quisieran
El otoño acaba de empezar. Era la primera quinzena de mi estancia estudiantil en Roma, también en ella el otoño había empezado y el curso académico lo haría en días. Era en ese momento mágico del día al que antes había aprendido a llamar posta de sol, sunset luego y más luego tramonto. Recuerdo el lugar: via Vittorio Emanuele rozando el Tíber.Seguir leyendo ... - La paradoja de escribir para quienes ya no leen
La cosa tiene su gracia, aunque no mucha: me propongo escribir un texto largo sobre lo poco que aguanta la gente delante de un texto largo. Sé para quién escribo, o, mejor dicho, sé para quién no. Sé, de los que más falta les haría leer esto, que se bajarán mucho antes de terminar este párrafo y, con suerte, buscarán en redes un resumen que les ahorre el esfuerzo. No lo van a encontrar. Soy un mindundi. Aun así, he de escribirlo, porque a los lectores que sí llegan hasta el final los conozco, y estoy muy orgulloso de ellos. De hecho, peinamos las mismas canas.Seguir leyendo ... - Margarita, gràcies
Hi havia una època en la que la vida no es semblava a res d’allò que ens envolta a dia d’avui. Érem fiets, érem innocents i no érem conscients de tot el que ens envoltava, la vida passava molt més poc a poc que ara i ens permetia xalar de tot molt més del que fem ara. I jo, si mir enrere, veig un plat d’espaguetis, i si mir amb més atenció, veig na Margarita. Sa meva estimada Margarita.Seguir leyendo ...
08/03/1930 