16/02/2026
15/02/2026
14/02/2026
13/02/2026
12/02/2026
11/02/2026
10/02/2026
09/02/2026
08/02/2026
07/02/2026
06/02/2026
05/02/2026
04/02/2026 
Noticias
- Una escola de Sant Roc organitza un festival de cine
Tot i la pluja, tot i l’adolescència, tot i ser dilluns i ja en el sempre crític tercer trimestre, en Boriz, la Carmen, la Nayab, en César i l’Adrià recorren l’ample passadís de l’IE Baldomer Solà amb un somriure. Venen de fer un assaig general en què no ha fallat res. S’han vist damunt l’escenari, protagonistes, i això els ha agradat. Amb les seves més de 400 butaques, el teatre Blas de Infante impressiona, però han treballat molt i ho tenen tot a punt. Així ho expliquen aquests cinc alumnes de 4t d’ESO de l’institut escola de Sant Roc (Badalona), organitzadors de la quarta edició del Festibaldo, el festival internacional de curts del barri. "Ha sigut un esforç molt gran, però som aquí", explica en Boriz, convençut, com els seus companys, que poden fer coses importants, amb una barreja de sentiments per deixar enrere el curs vinent el Baldomer Solà, on estudia des de segon de primària, quan va arribar del Perú, però amb moltes ganes de començar a estudiar Informàtica el curs - Caure a la meitat
Hi ha dues fases que segurament cap vida pot eludir. El cicle en què un pretén ser algú, fer alguna cosa gran, brillar com una estrella, i el moment, més endavant, en què s’ha conformat a ser potser un més, i fer alguna cosa petita i anar cobrant a final de mes per fer-la. Fa uns quants anys m’havia despertat molta curiositat que un dia, al pati de l’escola, un nen de cinc anys digués que de gran volia ser psiquiatre, com el seu oncle, i a la mateixa pregunta què volia ser a la vida la meva filla respongués: "Jo no vull ser res". Allò em va donar esperances, tot i que no sé ben bé de què. El cas és que aquestes setmanes l’Helena ha insistit que vol ser alguna cosa. Arquitecta, més concretament. Potser d’aquí un any aspirarà a ser premi Pritzker: l’inevitable instant en què se somia amb l’èxit.Seguir leyendo.... - Pensa bé i dubtaràs
No m’he fiat de la gent que no dubta. Aquells que presumeixen de tenir-ho tot tan clar i que qüestionar les seves idees equival a una ofensa. I ja no diguem suggerir-los un canvi d’opinió. No obstant, les contradiccions formen part de la condició humana. Ho escriu El Chojín en un article, en què planteja, per exemple, que difícil que és "sostenir intel·lectualment, alhora, l’orgull de ser espanyol i el rebuig de la cultura islàmica. Vivim en una societat en què un grup de persones ha decidit que se sent amb l’autoritat de dir a la resta qui és més espanyol i qui ho és menys. Però desislamitzar Espanya afegeix és desespanyolitzar-la".Seguir leyendo.... - La fe de l’altre
Hi ha moltes maneres de viure, sentir o patir la religió catòlica. Des de l’asfíxia d’una educació dogmàtica fins a la fascinació per la teologia de l’alliberament. Des del fàstic per la complicitat amb els casos de pederàstia fins al respecte pels qui s’arremanguen als barris. Des del menyspreu per l’opulència, la hipocresia, el masclisme i el cilici fins a l’admiració pels qui s’entossudeixen a construir refugis als marges. Fins i tot es pot percebre com una moda i empatxar-se d’encreuaments, hàbits, coloms i més iconografia religiosa com succeeix en els concerts de Rosalía.Seguir leyendo.... - Més preguntes a Zapatero
Durant aquest cap de setmana s’han conegut alguns dels informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que sustenten la interlocutòria d’investigació del jutge José Luis Calama contra José Luis Rodríguez Zapatero. A l’espera de conèixer el contingut del sumari que s’aixecarà parcialment els pròxims dies, la realitat és que a l’expresident socialista se li acumulen les preguntes que ha de respondre, no sobre els detalls que poden ser més o menys imprecisos, sinó sobre la manera d’actuar i sobre l’objecte de les seves col·laboracions amb l’entramat empresarial de Julio Martínez. Per començar, si els encàrrecs eren tan clars i tan legals com va afirmar Zapatero al Senat, ¿per quina raó es recorria a múltiples societats que es facturaven entre si i per què algunes no tenien cap altra activitat que cobrar i pagar factures d’altres empreses del que acabava funcionant com un grup? En segon lloc, i si novament es tractava d’activitats lícites i reals d’assessor