17/01/2025
16/01/2025
15/01/2025
14/01/2025
13/01/2025
12/01/2025
11/01/2025
10/01/2025
09/01/2025
08/01/2025
07/01/2025
06/01/2025
05/01/2025 
Noticias
- Un itinerari que uneix el Ripollès i la Garrotxa
Les comarques del Ripollès i de la Garrotxa estan unides des de l’abril per una nova via pedalable que discorre per paisatges espectaculars, travessa rierols, boscos i ofereix sorpreses com alguna ermita recòndita. Són en total 21,5 quilòmetres de recorregut que presenta un desnivell important, així que es recomana disposar d’una bona preparació, portar aigua i tenir en compte les condicions meteorològiques. La ruta uneix Sant Joan de las Abadesses, al Ripollès, amb la Vall de Bianya, a la veïna comarca de la Garrotxa, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica, i connecta la via verda del Ferro i el Carbó amb la via verda del Carrilet I.Seguir leyendo.... - Comissió al crèdit de Sánchez
El contingut de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el qual s’acusa de presumptes tripijoc de contractes públics i cobrament de comissions il·legals als dos ja exsecretaris d’organització del PSOE de Pedro Sánchez, Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i a l’home per a tot d’aquest últim, Koldo García, va caure ahir com una bomba en el partit socialista. I en el Govern, i en els seus socis parlamentaris, un perímetre de danys superior que Sánchez va voler delimitar ahir. La seva decisió de forçar la renúncia de Santos Cerdán de la secretaria d’organització del PSOE i del seu escó al Congrés dels Diputats era la mínima mesura higiènica imprescindible. Però tan insuficient com ho va ser la compareixença posterior del secretari general socialista, que va demanar perdó a la ciutadania, es va mostrar decebut per haver dipositat la seva confiança en Cerdán, va anunciar una auditoria externa dels comptes del partit que aclareixi dubtes sobre un hipotèt - ¿Bicicletes estàtiques?
Veig portes com l’altre veia morts. No les que estan a la vista del públic, sinó les que s’amaguen en llocs d’aparença innòcua. Vaig sopar a casa d’un amic, al saló del qual hi havia una d’aquestes llibreries que s’obren al treure un volum. El més difícil era esbrinar el volum que actuava com a ressort. Vaig mirar d’imaginar on donaria aquesta porta secreta i l’hi vaig comentar al meu amic.Seguir leyendo.... - Irritada prosopopeia
De totes les bestieses que Isabel Díaz Ayuso ha dit o ha escrit aquests dies em quedo amb una que respon a la realitat. No ho és, per descomptat, que es vulgui "expulsar l’espanyol d’algunes regions". D’entrada, Díaz Ayuso hauria de ser més fidel a la Constitució, potser perquè la mateixa Constitució és més "espanyolista" que ella mateixa. No s’hi parla de l’espanyol com la llengua oficial, potser perquè això implicaria això devien pensar els redactors del text que la resta de llengües que es parlen a Espanya no són espanyoles. En aquesta línia, la Constitució deixa clar que les altres són precisament espanyoles i que, entre aquestes, el castellà és la llengua oficial de l’Estat. Fer servir el terme "espanyol" per referir-se al que les lleis marquen com a llengua comuna, per bé que la RAE considera "castellà" i "espanyol" com a sinònims, implica una actitud superbiosa que, en el fons, arracona les altres llengües i, implícitament, els atorga gairebé una consideració d’estra - Som un cos
Uns dies enrere em van convidar a participar, amb dues escriptores més, en una taula rodona sota el títol Habitar el cos: dones. Vaig acceptar immediatament, no només per qui cursava la invitació, una gestora cultural especialitzada en el terreny literari que aprecio personalment i professionalment, sinó pel rerefons de la conversa proposada, que tindrà lloc a Brussel·les d’aquí uns mesos. Poc després, a punt de començar el cap de setmana, cada vegada menys distingible de la resta de dies, en un esgotador continu de feina i compromisos, vaig veure a Instagram, aquest pati veïnal, una story de Sabina Urraca. Era una fotografia feta a la terrassa del seu pis en la qual apareixia amb el cap ficat en una palangana. En el text que acompanyava la imatge, l’autora explicava que, a causa d’una migranya que només podia contenir, o suportar, d’aquesta aparatosa manera (els que patim cefalees així coneixem les bondats de les inhalacions de vapor d’aigua amb oli de lavanda), es veia obligada a cancel·