Noticias
- Així s’escriu (i dirigeix) una pel·lícula nominada al Gaudí
A falta de 10 dies per a la gala dels Gaudí, l’Acadèmia del Cinema Català i la Fundació SGAE van organitzar ahir unes converses amb els nominats al millor guió original i millor direcció. Moderada per Eva Mor, l’animada xerrada col·lectiva va tenir com a protagonistes els responsables de Segundo premio, els directors IsakiLacuesta i Pol Rodríguez i el guionista Fernando Navarro; Marcel Barrena i Alberto Marini, director i guionista d’El 47; Carlos Marques-Marcet i els seus dos coguionistes de Polvo serán, Coral Cruz i Clara Roquet, i el guionista Eduard Solà en representació de Casa en flames, ja que el director, Dani de la Orden, finalment no hi va poder assistir.Seguir leyendo.... - L’esperit de la infància indòmita
Hi ha escriptors que no poden treure la seva vida de la ficció, i d’altres que converteixen en ficció la seva pròpia vida. Tot i que renego de les etiquetes i no m’agrada categoritzar, perquè redueix i oprimeix, Ana María Matute (Barcelona 1925-2014) pertany, en funció d’aquesta divisió que únicament hi ha al meu cap, a la segona classe, espècie o tipus d’autors inventius fins i tot en somnis.Seguir leyendo.... - Hotel Damasc
Els hotels són ecosistemes fascinants per a qualsevol amant de l’observació. Són el punt de trobada de l’antropologia, la sociologia i l’economia. Entre les seves parets es pot estar gestant un complot, cometent un assassinat o perpetrant un adulteri. Es pot estar component la cançó que marcarà una generació, o tancant un negoci que faci saltar la borsa. Tot a tot arreu i alhora. Han servit de posada, la major part de les vegades, i de presó, de vegades. Ofereixen anonimat i privacitat, però són potser els llocs més propicis per a l’espionatge i per deixar-se veure. Des de Robert Kennedy a Janis Joplin o Jimi Hendrix, passant per Coco Chanel i Oscar Wilde, han sigut el mar on moltes celebritats han anat a morir. També han donat peu a grans pel·lícules, com El año pasado en Marienbad, Lost in translation, Psicosi i El resplandor. I en alguns s’ha fet la història d’un país. No s’entén l’ocupació alemanya de París sense el Lutetia i el Meurice, ni el 23F espanyol sense el Palace. - Commemorar la democràcia des de la unitat
El pròxim 20 de novembre es compliran 50 anys de la mort de Franco i en ocasió d’aquesta efemèride el Govern ha decidit impulsar un conjunt d’accions commemoratives sota el lema Espanya en llibertat. Aquestes inclouran un ampli repertori de formats, des dels més clàssics com cursos, col·loquis i congressos temàtics en diferents universitats, mostres artístiques, exposicions, actuacions musicals, teatrals i de dansa, publicacions, cicles temàtics a la Filmoteca Nacional i fins i tot una sèrie documental a RTVE, que es titularà La conquista de la democracia, fins als més innovadors, com un escape room itinerant, jocs i apps, concursos i còmics.Seguir leyendo.... - ¿I els mitjans som xarxes?
El fantasma d’Elon Musk recorre aquests dies Europa. La socialdemocràcia zombi i el periodisme aristocràtic han caigut en la trampa del trumpisme i mentre critiquen el magnat contribueixen a engrandir-lo sota la capa demoscòpica de la polarització. Són els mateixos que no fa gaire, com explicava en primera persona Luis Sánchez Merlo, el convidaven per rebre lliçons de qui llavors era un visionari i ara és un brivall. Molt sovint, els partits líders de la segona meitat del segle XX s’enceben contra l’extrema dreta quan en realitat la seva pregunta hauria de ser una altra: ¿per què han perdut la confiança dels que van ser els seus votants? L’extrema dreta fa trampes, morals, dialèctiques i polítiques. Però no guanya només per això, ni principalment per això. Guanya perquè el centredreta i el centreesquerra acumulen a l’esquena els Craxi, els Miterrand, els Bárcenas, els Zaplana, els Roldán, els Pujol, els Macron, els Kohl i tants d’altres que els van portar a anteposar interessos pr